Testimonis del gas

Des de fa temps les visi­tes dels tes­ti­mo­nis de Jehovà i dels vene­dors d'enci­clopèdies inútils han estat subs­tituïdes al Ripollès, i ima­gino que a totes les comar­ques, per supo­sats vene­dors de Gas Natu­ral. Entre set­mana se'ls pot veure pels car­rers de pobla­ci­ons peti­tes pas­se­jant, nor­mal­ment són un noi i una noia, mudats com viat­jants i amb cara d'avor­ri­ment. El millor som­riure el guar­den fins a l'hora de dinar, que és quan tru­quen a les por­tes dels domi­ci­lis, en els quals, si hi ha gent gran i sola, millor. Allar­guen una car­peta plena de docu­ments per sig­nar, dei­xen anar un dis­curs ple de bon­dats i avan­tat­ges vers les per­so­nes grans i l'endemà des­a­pa­rei­xen. Rere seu dei­xen als qui els han fet cas un embo­lic feno­me­nal, que se sol mani­fes­tar en les pri­me­res fac­tu­res, en tru­ca­des de telèfon incom­pren­si­bles per a la majo­ria dels mor­tals i en la inqui­e­tud de no saber mai on s'està real­ment. No gosa­ria pas dir que actuen fora de la lega­li­tat, però sí que és sos­pitós i poc ètic que els seus cli­ents poten­ci­als siguin gent d'edat avançada i sola, i que els visi­tin en hores fora de l'horari comer­cial. Entre les dues i les qua­tre de la tarda és el seu horari pre­fe­rit per actuar. La cosa se sol com­pli­car quan arriba la pri­mera fac­tura plena de quan­ti­tats con­fu­ses i mal expli­ca­des. I no és pas que no hi hagi números de con­tacte. N'hi ha vuit. Els ago­sa­rats que inten­ten posar-s'hi en con­tacte poden per­dre tot un matí men­tre uns ope­ra­dors ama­bilíssims els van pas­sant d'un número a l'altre amb un entu­si­asme més mare­ja­dor que no pas amb ganes de solu­ci­o­nar res.

I això ho prac­ti­quen com­pa­nyies elèctri­ques uti­lit­zant con­trac­tes escom­bra­ria a tant per cent l'enta­ba­nada. Des d'una de les ofi­ci­nes d'una d'aques­tes com­pa­nyies em van con­fir­mar que es trac­tava d'acti­tuds que si no són delic­ti­ves, poc en falta. Tips d'aten­dre per­so­nes grans com­ple­ta­ment des­pis­ta­des, expli­ca­ven que en molts casos apli­quen tari­fes que no els cor­res­po­nen, com ara les revi­si­ons, sense ni tan sols haver-les sig­nat. Des de la cen­tral asse­gu­ren que les apli­quen per defecte i que des del moment en què se sol·licita la baixa dei­xen de fac­tu­rar-les. És a dir, ells car­re­guen deter­mi­nats ser­veis pels cupons de la more­neta i si algú reclama dei­xen de fac­tu­rar-los. Vaja, com anar al súper, que us cobrin una ampo­lla de Dom Périg­non, i, si us quei­xeu, us la des­comp­tin, i, si passa, passa.