Foc i pluges

Les infor­ma­ci­ons quasi catastròfiques del canal Météo francès ens infor­men que hi ha un 70% de pos­si­bi­li­tats que l'estiu sigui “+ frais”. En ter­mes periodístics, això es tra­du­eix així: no hi haurà estiu. Si mirem la lle­tra petita, però, la cosa es con­creta en “dos o tres graus infe­ri­ors al nor­mal”, que no és res de l'altre món, fran­ca­ment. La diferència, la nota­ble diferència que ens pot fer per­ce­bre que l'estiu no serà el regne de la calor que patim els que patim la calor, és que el règim de plu­ges serà inu­sual, “amb pre­ci­pi­ta­ci­ons abun­dants”. Més enllà dels nens que facin colònies, dels turis­tes que s'esti­guin a la platja i de les ter­ras­ses on fer un gintònic, ¿algú amb dos dits de front pot enten­dre aquesta notícia com un mal pre­sagi?

Els bos­cos, segur que no. Hi ha més reta­lla­des en la pre­venció d'incen­dis, hi haurà menys dis­po­si­tius, s'ha fet una molt precària neteja del sota­bosc i encara res­so­nen en el nos­tre cer­vell el soroll del foc que cre­pita i l'olor ter­ri­ble del país cre­mat. La deso­lació. Tal com està el pano­rama, algú ha dit que només ens fal­tava un estiu anòmal per aca­bar de com­ple­tar un any lamen­ta­ble. Però mirem-nos-ho amb uns altres ulls, els ulls que, gràcies a la força impe­tu­osa de la natura (és a dir, a les plu­ges), no hau­ran de con­tem­plar la devas­tació del ter­ri­tori. Si no fos per aquest anunci d'humi­tat espe­rançador, resulta que tenim tots els ingre­di­ents a mà perquè la cas­sola de la des­trucció fores­tal vagi fent xup-xup. Si les plu­ges es con­fir­men (un greu per als amants de les plat­ges, les colònies i les ter­ras­ses), pot­ser no hau­rem de tor­nar a viure les esce­nes esgar­ri­fo­ses de fa un any. ¿No és això una bona notícia?

Men­tres­tant, els mos­sos i els bom­bers s'esba­tus­sen. Els pri­mers, perquè toca. Els segons perquè saben –són els que en saben més– que si no hi ha una política agres­siva de pre­venció, l'agres­si­vi­tat de les fla­mes serà incom­men­su­ra­ble. I per això cri­den. M'han fet pen­sar en aque­lla sèrie tan política­ment incor­recta, Bom­bers de Nova York. Els bom­bers i els poli­cies no es podien veure. Els pri­mers, per des­comp­tat, tenien consciència de l'esforç que feien, inhumà.