Sexisme benvolent

La bene­volència és la qua­li­tat de qui es presta a alguna cosa per bona volun­tat envers algú, espe­ci­al­ment, segons rebla el dic­ci­o­nari de l'IEC, d'un supe­rior envers un infe­rior. Tra­di­ci­o­nal­ment s'ha con­si­de­rat una acti­tud posi­tiva, fins i tot llo­a­ble. Per bene­volència ten­dim a aju­dar els nens, les per­so­nes grans i els dis­ca­pa­ci­tats. I sovint hi ha qui també ho fa amb les per­so­nes de gènere femení, per una tra­dició supo­sa­da­ment cava­lle­resca. Per exem­ple, mol­tes per­so­nes tro­ben de mala edu­cació no con­vi­dar una dona amb qui es queda per sopar, o no aju­dar-la a apar­car quan en rea­li­tat, com els homes que la volen aju­dar, tam­poc neces­si­ten cap mena d'ajuda. Que atents són els homes que sem­pre obren la porta a la seva dona i li cedei­xen el pas, que no li dei­xen por­tar cap paquet perquè no es cansi, que li ofe­rei­xen el braç per pujar un graó o que les omplen d'ala­ban­ces a la seva bellesa i sen­si­bi­li­tat, ¿oi que sí? Doncs pot­ser no. Un tre­ball que s'acaba de publi­car a la revista Neu­ro­Re­port indica que la bene­volència sexista altera les res­pos­tes exe­cu­ti­ves del cer­vell i fa que el seu fun­ci­o­na­ment cog­ni­tiu no sigui òptim.

L'expe­ri­ment és digne de ser comen­tat, per les con­seqüències soci­als que com­porta. Un equip d'inves­ti­ga­dors de la Uni­ver­si­tat de Liège, a Bèlgica, va ras­tre­jar l'acti­vi­tat men­tal d'un grup de dones mit­jançant res­sonància magnètica fun­ci­o­nal men­tre rea­lit­za­ven una entre­vista de tre­ball, al mateix temps que rebien comen­ta­ris de bene­volència sexista o, alter­na­ti­va­ment, comen­ta­ris neu­tres o hos­tils. Cap d'elles conei­xia el propòsit real de l'expe­ri­ment: se'ls va dir que una empresa química bus­cava nous tre­ba­lla­dors que mos­tres­sin una espe­cial sen­si­bi­li­tat cap a les neces­si­tats dels cli­ents, una gran capa­ci­tat de coo­pe­ració i bones habi­li­tats soci­als. El comen­tari ben­vo­lent que se'ls feia durant l'entre­vista es refe­ria a una supo­sada major cul­tura i mora­li­tat de les dones res­pecte als homes; l'hos­til, a unes supo­sa­des tendències a exa­ge­rar els pro­ble­mes per man­te­nir el con­trol i el poder sobre els homes, a bus­car favors per la seva con­dició de dones i a ofen­dre's amb faci­li­tat; i el neu­tre única­ment a la importància d'incor­po­rar dones a l'empresa, sense cap altra con­si­de­ració.

El resul­tat fou acla­pa­ra­dor. Es va veure que les àrees del cer­vell impli­ca­des en la supressió de les capa­ci­tats cog­ni­ti­ves –l'escorça dor­so­la­te­ral, pre­fron­tal i cin­gu­lada ante­rior– reac­ci­o­na­ven de manera específica davant el sexisme ben­vo­lent en com­pa­ració amb el sexisme hos­til o amb comen­ta­ris neu­tres. En con­cret, feia que el con­trol cog­ni­tiu sobre els pen­sa­ments dis­minuís, la qual cosa alte­rava les fun­ci­ons exe­cu­ti­ves del cer­vell, una situ­ació que, segons els autors de l'estudi, es pot extra­po­lar a mol­tes situ­a­ci­ons de la vida real. És a dir, en certa manera la bene­volència sexista con­tri­bu­eix a man­te­nir el rol de sub­missió d'aques­tes per­so­nes –o situa el ben­vo­lent, de manera pre­cons­ci­ent, en un pla de supe­ri­o­ri­tat, d'acord amb la defi­nició de l'IEC–, atès que altera de manera nega­tiva les res­pos­tes cog­ni­ti­ves de la per­sona a qui diri­geix la seva “bene­volència”. Si volem cons­truir una soci­e­tat com­ple­ta­ment igua­litària per a tots els seus mem­bres, caldrà que ens replan­te­gem el sen­tit de la cava­lle­ro­si­tat i de la bene­volència sexista, pre­sent de manera implícita en molts pro­gra­mes de dis­cri­mi­nació posi­tiva, els quals massa sovint no asso­lei­xen els objec­tius plan­te­jats, pos­si­ble­ment per aquest efecte nega­tiu sobre les fun­ci­ons men­tals.