La xiulada

La prin­ci­pesca xiu­lada de l'altre dia al Liceu ha obert un fals debat sobre un dels pilars que fona­men­ten qual­se­vol soci­e­tat civi­lit­zada: la bona edu­cació. Només cal veure les habi­tu­als genu­fle­xi­ons dels mili­tants del vas­sa­llatge per com­pro­var fins a quin punt ens hem acos­tu­mat a con­fon­dre la sub­missió amb la bona edu­cació quan es tracta de rela­ci­o­nar-nos, de lluny o de prop, amb la família reial espa­nyola. Però si hem de mesu­rar les dosis de mala edu­cació exhi­bi­des en aque­lla sonada diada musi­cal, pot­ser hauríem de començar per repas­sar la pare­lla de con­vi­dats. Arri­bar sem­pre l'últim i apar­car de qual­se­vol manera sense impor­tar-te les inco­mo­di­tats que això pot pro­vo­car en els altres no és pre­ci­sa­ment una mos­tra de finesa en el com­por­ta­ment. No és culpa seva, pobrets, deia un ciu­tadà qüesti­o­nat per un peri­o­dista sobre els esde­ve­ni­ments. És veri­tat, la culpa és nos­tra. De tots aquells que els han mala­cos­tu­mat als aplau­di­ments gratuïts i als cops de cap tri­bu­ta­ris cada vegada que els han tin­gut a l'abast. La relació de qual­se­vol corona amb qual­se­vol poble és de dalt a baix i es basa en tota una litúrgia de ges­tos i doci­li­tats pen­sats i exe­cu­tats per res­sal­tar-ne la supo­sada supe­ri­o­ri­tat sanguínia. En una soci­e­tat democràtica, és cosa del poble si accepta o no entrar en aquest circ. Pro­to­col, en diuen, quan en rea­li­tat és mala edu­cació, la d'ells, la dels qui exi­gei­xen als altres que vin­clin l'esquena i peto­ne­gin mans.

Al lli­bre Adiós, prin­cesa, escrit per un cosí de Letícia, s'explica molt bé la manera com l'aris­tocràcia exe­cuta aquests pro­ce­di­ments. Abans de la pri­mera tro­bada amb el rei i com­pa­nyia, es va sot­me­tre la família Ortiz Roca­so­lano a un cur­set inten­siu de supo­sa­des bones mane­res per ense­nyar-los fins on havien d'aju­pir el cap i doble­gar els genolls quan arribés el moment de salu­dar ses majes­tats, tot un manual que mos­tra com van inten­tar des­pos­seir-los de dig­ni­tat i inves­tir-los d'altes, altíssi­mes dosis de bona edu­cació.