Diputats que s'ho deixen fer

Aviat farà un parell d'anys que el Par­la­ment de Cata­lu­nya va patir un intent d'assalt i que dipu­tats de dife­rents par­tits van ser insul­tats, amenaçats i agre­dits. Com obli­dar la imatge de la dipu­tada Tura amb la gavar­dina deco­rada amb una mos­tra d'art efímera feta a l'esprai, o els deu viat­ges en helicòpter que van fer falta per dipo­si­tar en els seus escons gai­rebé la quarta part dels nos­tres repre­sen­tants. I això que només ana­ven a par­lar dels pres­su­pos­tos. Què pas­sarà el dia que es deci­dei­xin a deci­dir alguna cosa més deci­siva? Va ser ben bé un assaig de cop d'estat i hem de supo­sar que tot­hom ha pres nota dels detalls del seu desen­vo­lu­pa­ment per quan torni a pas­sar. Al cap del temps només hi ha vint acu­sats i la idea d'un càstig exem­plar no figura en l'ordre del dia. Pit­jor encara, hi ha qui està en con­tra d'exer­cir l'acu­sació par­ti­cu­lar, com la dipu­tada Camats (ICV), que no creu «que la manera de defen­sar un par­la­ment sigui acu­sant els ciu­ta­dans que es mani­fes­ten a fora». Doncs qui ho ha de fer? Els qui ho vam saber per la premsa? Si el Par­la­ment no es defensa a si mateix, no tro­barà ningú que el defensi quan pateixi un atac més ben pre­pa­rat o l'apli­cació de l'arti­cle 155 de la Cons­ti­tució espa­nyola. Entre els pro­ble­mes crònics d'aquest país figura en lloc des­ta­cat aquesta dua­li­tat de molts polítics que volen estar a dins les ins­ti­tu­ci­ons, admi­nis­trant els cabals públics, i al mateix temps a fora, en aquest lloc mític ano­me­nat “car­rer”, que és on cre­uen que pas­sen real­ment les coses, d'acord amb la pèssima edu­cació històrica que han rebut. I curi­o­sa­ment són els qui més par­len de memòria històrica els qui ens volen fer obli­dar què vam veure fa qua­tre dies. Allò era força dife­rent del que es con­si­dera una mani­fes­tació en el món civi­lit­zat. La defensa, que intenti argu­men­tar l'inde­fen­sa­ble, que per això cobren els advo­cats —i ja se sap que cada vegada que enxam­pen un gali­far­deu tren­cant un vidre, surt una mare plo­rosa dient que és un ange­let molt com­promès i soli­dari—, però l'acu­sació no es pot desen­ten­dre del que va pas­sar. Ele­gim dipu­tats perquè man­tin­guin les lleis i les ins­ti­tu­ci­ons, no perquè les incom­plei­xin i les rebai­xin, les degra­din i les debi­li­tin. Si hi ha par­la­men­ta­ris que cre­uen que un par­la­ment es defensa donant la raó als qui el volen veure cre­mat, tenim un pro­blema afe­git a la cor­rupció i als incom­pli­ments de pro­grama: no sols no saben gover­nar, sinó que estan deci­dits a fer ingo­ver­na­ble el país.