L'endemà del dissabte

Al llarg dels meus 28 anys com a usu­ari diguem-ne obli­ga­tori de la Renfe, n'he vist, com popu­lar­ment es diu, de ver­des i madu­res. He estat atra­pat en un tren que tri­gava dues hores a anar des de Bada­lona fins a Bar­ce­lona; he patit can­vis de tren al mig d'enlloc en què els pas­sat­gers, inclo­ent-hi la gent gran, vam haver de córrer per damunt de les vies per aga­far el tren de relleu; cada cop que he anat amb tren cap al Baix Ebre o al Pri­o­rat, he tri­gat tant com per viat­jar a Buca­rest; i vaig viure el fatídic any 2007 en què bona part dels ser­veis de Roda­lies es van col·lap­sar a causa de la cons­trucció de la LAV i les seves esta­ci­ons, una de les quals, Camp de Tar­ra­gona, ha resul­tat ser tan útil, als viat­gers cata­lans, com la basílica de la Mare de Déu de Yamous­soukro.

Mai no havia arri­bat a l'extrem de pen­sar que la indi­ferència de la Renfe envers els 400.000 usu­a­ris de Roda­lies –tant la Gene­ra­li­tat com els sin­di­cats s'han quei­xat de la manca excep­ci­o­nal d'inver­si­ons– tingués un rere­fons ideològic, fins que vaig sen­tir una entre­vista a RAC1 (2/5/13) amb el Sr. del Moral, el res­pon­sa­ble d'infra­es­truc­tu­res de la Renfe al Prin­ci­pat. Quan se li pre­gunta per què hi ha hagut 14 inci­dents a Roda­lies en menys d'un mes, ell afirma que la gent no té dret a quei­xar-se tant d'una empresa que ha ser­vit perquè tots els espa­nyols “se mue­van de una banda a otra del país”. Tot seguit, i amb una pujada de to nota­ble, afirma que els trens sem­pre són pun­tu­als però que el pro­blema són els pas­sat­gers: “sobre todo los cata­la­nes”; i afe­geix –tot i que no ve a tomb– que aquests “siem­pre igua­les” només volen la inde­pendència per que­dar-s'ho tot, inclo­ent-hi els trens, que són pagats per tots els espa­nyols, fet que recalca amb la frase (cri­dada): “¡España somos todos!”

En fi, resulta que la per­sona que té les Roda­lies cata­la­nes pel mànec creu que els cli­ents són una colla de lla­dres sepa­ra­tis­tes que no tenen dret a recla­mar res a “los españoles”. Vista aquesta acti­tud, ja deu haver-hi cada cop més gent que –lluny de voler que­dar-se les infra­es­truc­tu­res que con­trola aquest equi­va­lent fer­ro­vi­ari de la Sra. Lla­nos de Luna– desitja la inde­pendència única­ment per poder treure's la Renfe de sobre. Tota ella, des dels alts fun­ci­o­na­ris ran­cu­ni­o­sos fins a l'últim com­boi retar­dat per l'última catenària enve­llida.