Tom Sharpe

Fa un parell d'anys Tom Sharpe, l'escrip­tor que ha mort a Lla­franc, va accep­tar ser pre­si­dent hono­rari de l'ECC, el club de lec­tura en anglès pro­mo­gut per Cata­lo­nia Today en col·labo­ració amb Aba­cus. En l'acte de pre­sen­tació, ves­tit amb pul­cre elegància britànica, Sharpe era una presència for­mi­da­ble. Cara­ver­mell i armat amb els seus havans, aquell beve­dor lle­ial al whisky pre­si­dia. Asse­gut al seu cos­tat, un ser­vi­dor va cedir-li la paraula. Silenci. De cop va tro­nar la seva veu. Recla­mava a la seva com­pa­nya, la doc­tora Ver­da­guer (la dona que, segons ell, l'havia sal­vat dels cri­mi­nals met­ges angle­sos), que li portés imme­di­a­ta­ment el text que havia de lle­gir. Tensió a la sala. Quan va tenir el paper el va dei­xar a banda i ens va començar a expli­car les per­ver­si­ons sexu­als i les infi­de­li­tats que li va impo­sar la seva pri­mera esposa. Una història sen­sa­ci­o­nal amb tro­ba­des a cegues a bis­tros de París i enigmàtics anun­cis als dia­ris. El relat s'allar­gava i ningú gosava ende­vi­nar la relació d'allò amb l'acte que pre­si­dia, però poques vega­des he per­ce­but un públic tan atent i con­cen­trat. Cada vegada les deia més gros­ses i jo suava pen­sant com s'hau­ria de tan­car aquell acte “for­mal”. Sharpe s'havia posat la màscara d'arro­gant i cri­da­ner exo­fi­cial colo­nial i no estava per cap mena de con­tinència. La ven­jança ver­bal sobre aque­lla seva esposa era incle­ment. Al cap­da­vall, ell era l'escrip­tor que havia con­ver­tit el mal gust i les coses repug­nants en una forma artística. Quan jo ja em veia mort, va parar en sec i va dir que se sen­tia molt hono­rat de pre­si­dir el nou club. Els aplau­di­ments van ser llargs i sen­tits, en part per l'alleu­ja­ment de veure que la cosa aca­bava bé, però sobre­tot perquè ens havíem sen­tit fas­ci­nats i atra­pats per les parau­les d'un nar­ra­dor extra­or­di­nari que ens aca­bava de recor­dar que el poder de la lite­ra­tura s'ho menja tot, per més política­ment incor­recte que sigui. Pot­ser per això el club de lec­tura del Cata­lo­nia Today ha resul­tat tot un èxit. Un brin­dis per l'escrip­tor anglès més cor­ro­siu del segle que, a còpia d'havans i whisky, ha vis­cut fins als vui­tanta-cinc anys.