El nostre Auditori

El futur de la música cata­lana exi­geix millo­rar la salut dels grans equi­pa­ments públics, com ara L'Audi­tori. Pre­sen­tada la pro­gra­mació 2013/2014, cons­tato que no tot són males notícies a l'oasi cul­tu­ral català. L'equip lide­rat per Joa­quim Gar­ri­gosa ha repen­sat amb traça una política d'entra­des històrica­ment nefasta: a par­tir del pro­per curs, els melòmans cata­lans podran gau­dir de con­certs a preus irri­so­ris, d'entre 6 i 13 euros (con­fio que aquesta rebaixa, i toco ferro, no afec­tarà els sous dels nos­tres músics). Però cal dir, no obs­tant això, que aquesta volun­tat d'ober­tura serà incom­plerta fins que l'equi­pa­ment redi­men­si­oni la seva web i tota la política comu­ni­ca­tiva: men­tre totes les orques­tres i sales del món tenen pro­gra­mes on line que fan caure d'esquena (con­sul­teu el Kee­ping the score de la Simfònica de San Fran­cisco: quina enveja!) L'Audi­tori con­ti­nua essent una autèntica mar­mota tec­nològica, amb una imatge oce­llaire que fa riure.

L'impor­tant, al cap­da­vall, és a la música: i en aquest aspecte la casa con­ti­nua sense resol­dre tics de tota la vida, com ara l'autisme que pro­fessa amb l'Esmuc, nota­ble escola a nivell euro­peu que viu en el mateix edi­fici però artísti­ca­ment no hi dia­loga. Al seu torn, L'Audi­tori té for­ma­ci­ons mis­te­ri­o­sa­ment abo­na­des a les seves sales (més que resi­dents en podríem dir ter­ra­ti­nents): no exis­tei­xen a Cata­lu­nya més quar­tets que el Casals? Cal aco­llir set con­certs d'aquesta for­mació men­tre des­pat­xem ins­tru­men­tis­tes d'alt nivell mun­dial com els Dio­tima? No hi ha més grups con­tem­po­ra­nis al país que la Bcn216? Men­tre hi ha cer­tes sobre­a­bundàncies sos­pi­to­ses, veiem que l'OBC con­ti­nua negant el pa i la sal als solis­tes cata­lans: a Bar­ce­lona hi viuen alguns dels millors gui­tar­ris­tes del món, i rares vega­des tre­pit­gen L'Audi­tori. Paral·lela­ment, la salut de l'orques­tra ha patit l'enèsima titu­la­ri­tat fallida: cal refun­dar la for­mació refle­xi­o­nant sobre què ha de ser una orques­tra pública enguany, amb el prisma d'ofe­rir als cata­lans una panoràmica de la seva història sonora.

Només així podrà arri­bar a ser, amb molta il·lusió, el nos­tre Audi­tori.