Hitler i la dieta

A vega­des el terme nazi s'uti­litza per des­qua­li­fi­car el con­trari, i als cata­lans dar­re­ra­ment ens toca sovint el rebre per part d'alguns ener­gu­mens penin­su­lars en relació amb el dret a deci­dir. El títol d'una carta de Jordi Arraut a El Temps, Ignorància o per­ver­si­tat, ho diu tot. També n'han par­lat en aquest diari, entre d'altres, Lluís Mun­tada, Rosa Toran, pre­si­denta de l'Ami­cal Maut­hau­sen, i Manuel Castaño. Aquest dar­rer “argu­men­tava”, amb tota la sorna, que com que a Hit­ler no li agra­dava el tabac, pro­hi­bir fumar deu ser propi dels nazis. A Hit­ler no li agra­da­ven mol­tes per­so­nes, i entre elles les que fuma­ven. Malau­ra­da­ment, la seva ombra con­ti­nua sent allar­gada. Aquest diari infor­mava, l'abril del 2012, que el lli­bre Mein Kampf tor­narà a les lli­bre­ries ale­ma­nyes i que no ha dei­xat de ven­dre's a d'altres països. Cal pre­gun­tar-se com pot haver tin­gut tanta influència una per­sona que, segons l'his­to­ri­a­dor Alan Bullock, es negava a dei­xar-se impres­si­o­nar per la com­ple­xi­tat dels pro­ble­mes i que, com diu Sebas­tian Haff­ner a Obser­va­ci­ons sobre Hit­ler, “en la seva vida hi falta tot el que acos­tuma a donar pes, caliu i dig­ni­tat en la vida d'una per­sona... Dei­xant de banda la política i la seva dedi­cació, estem davant d'una vida sense con­tin­gut i, per això, segu­ra­ment infeliç”.

Joan Fran­cesc Mira, a l'Avui el setem­bre del 1989 des­cri­via Hit­ler com un home “sense vicis”. No només no fumava (i con­si­de­rava, en aquest cas encer­ta­da­ment, el tabac tan per­ju­di­cial, que, com deia a El Punt Víctor Batallé fa uns dos anys, ell va ser qui, el 1939, va orde­nar la pri­mera recerca científica sobre la relació entre taba­quisme i càncer de pulmó, i els resul­tats van ser els que molts fuma­dors van “des­co­brir” més tard), sinó que no bevia alco­hol i era vege­tarià, i quan s'enfa­dava amb algú l'insul­tava dient-li kada­ver­fres­sern (men­ja­dor de cadàvers), i no per això tin­dria cap sen­tit con­si­de­rar el vege­ta­ri­a­nisme o no beure alco­hol com a propi de nazis. Bullock con­firma el seu vege­ta­ri­a­nisme i la con­dició d'abs­temi, encara que hi ha qui diu que no era tan estricte, i que l'aurèola de vege­tarià l'havia difós Goeb­bels per donar la imatge d'un líder pur. El fet és que Hit­ler pro­pug­nava el vege­ta­ri­a­nisme i, entre altres fonts, s'havia ins­pi­rat en el músic Ric­hard Wag­ner, que, com explica Jean Mat­ter al lli­bre Hit­ler et Wag­ner, creia que la “cor­rupció de la sang” es devia a men­jar carn i a la mes­cla de races.

Segons infor­ma­ci­ons docu­men­ta­des, Hit­ler s'abs­te­nia gai­rebé sem­pre de men­jar carn o peix, lle­vat de rares oca­si­ons en què men­java pollas­tre o salmó fumat. Per esmor­zar pre­nia panets amb man­tega i mel­me­lada, una poma, i llet o cafè. Al seu dinar hi solia haver sopa de pèsols o de tomàquet amb par­mesà, truita amb espàrrecs, bolets, espi­nacs, coli­flor o man­don­gui­lles de patata, i una ama­nida verda. De postres men­java pas­tes, creps o fari­ne­tes dol­ces. A mitja tarda pre­nia cafè o te amb rom, cosa que demos­tra que no era abso­lu­ta­ment abs­temi, amb pas­tis­sos i xoco­lata. El sopar era sem­blant al dinar. Es diu que un dels seus plats pre­fe­rits era la truita de riu amb man­tega, del qual va voler par­lar fa uns pocs anys un pro­grama d'una tele­visió belga sobre els gus­tos culi­na­ris de famo­sos, en una mos­tra de bana­lit­zació que va ser molt cri­ti­cada. Pel que fa a l'alco­hol, recor­dem que aca­bada la Segona Guerra Mun­dial, el lla­vors ser­gent Ber­nard de Nonan­court, que després seria pre­si­dent dels Cham­pag­nes Lau­rent Per­rier, va res­ca­tar al famós refugi hit­lerià Niu de les Àgui­les milers d'ampo­lles de vi i xam­pany francès.

En la seva joven­tut Hit­ler va arri­bar a pas­sar fam, i després la va impo­sar als camps de con­cen­tració. A Les benig­nes, Jonat­han Lit­tell des­criu raci­ons com les d'Auschwitz per a un pres que rea­lit­zava tre­balls pesats: 350 grams de pa, mig litre de suc­ce­dani de cafè, un litre de sopa de patata o nap, i 20 grams de carn a la sopa qua­tre cops per set­mana. Joa­quim Amat-Pini­e­lla, a K.L. Reich, refe­rint-se a Maut­hau­sen, esmenta que el men­jar de tot el dia era pa i mar­ga­rina. Al ghetto de Varsòvia la ració diària va arri­bar a ser d'unes 200 qui­lo­ca­lo­ries (el 10% del que és neces­sari).

No tots els dic­ta­dors, o simi­lars, han estat ene­mics de la carn. Perón, tenint en compte que l'Argen­tina n'és un gran pro­duc­tor, va con­ver­tir el seu con­sum en un signe de progrés. Tot­hom ha de poder men­jar lliu­re­ment en un món més just que el que Hit­ler volia, i no hau­rien de ser pos­si­bles afir­ma­ci­ons reco­lli­des per Lli­bert Ferri de cone­guts polítics d'esquer­res, com l'anglès Ken Livings­tone o l'ale­many Oskar Lafon­taine, que, extre­mant el llen­guatge, però no fal­tats del tot de raó, afir­men que les recep­tes neo­li­be­rals han fet gai­rebé tants morts com la violència dels nazis.