Nous patriotes

La defi­nició del mot patri­ota que fa la Gran Enci­clopèdia Cata­lana pot­ser caldrà revi­sar-la en la pro­pera edició. Ara diu: “Per­sona que estima pro­fun­da­ment la seva pàtria”, però, tal com van les coses, pot­ser hau­ria de dir: “Per­sona que estima pro­fun­da­ment els diners de la seva pàtria”, i així s'ajus­ta­ria més a la rea­li­tat del país i d'algun dels seus diri­gents. Perquè ara m'adono que Fèlix Millet pot­ser actu­ava per patri­o­tisme autèntic en des­viar a CDC una part dels diners que Fer­ro­vial pagava al Palau de la Música en com­pen­sació per l'obra pública que se li adju­di­cava i que Oriol Pujol actu­ava en bene­fici del país quan pre­te­nia influir en les con­ces­si­ons de les esta­ci­ons d'ITV amb simi­li­tuds amb el nebulós procés de venda de la seu d'Enci­clopèdia Cata­lana del car­rer Dipu­tació de Bar­ce­lona. I, és clar, també deu ser patri­o­tisme de gran volada tenir mili­ons d'euros ama­gats en para­di­sos fis­cals, ja sigui a Andorra, les illes Cai­man o Sin­ga­pur, tot espe­rant, cal supo­sar, que Cata­lu­nya tin­gui estat propi i així retor­nar els diners a la pàtria esti­mada. Bene­fi­cis per­so­nals? I ara! A quina ment li deu haver pas­sat pel cap bar­re­jar euros i sen­ti­ments! L'exal­calde Crespo de Llo­ret de Mar era indub­ta­ble que ensa­bo­nava els rus­sos i com­par­tia xeri­no­les mos­co­vi­tes per així enfor­tir els lli­gams amb l'exte­rior de la futura Cata­lu­nya inde­pen­dent men­tre Xavier Mar­to­rell no espi­ava el per­so­nal per la tàpia sinó que ho feia per la pàtria! Sem­pre, és clar, en defensa de l'interès comú i mai amb intenció lucra­tiva. Fins i tot Messi deu haver eva­dit impos­tos perquè és patri­ota i no deu voler pagar a la hisenda espa­nyola! Alguns mit­jans ja s'han afa­nyat a bus­car cul­pa­bles asse­nya­lant que hi ha intents d'ata­car els símbols del país. I jo em pre­gunto: quins són aquests símbols sagrats? Les per­so­nes amb cognom de turo­net? La pes­seta antiga d'en Figue­rola o l'euro actual d'inven­tor des­co­ne­gut? No ens enga­nyem, s'ha aca­bat allò de fer país fomen­tant la sar­dana, la cul­tura popu­lar, les fes­tes majors o el rock català. Pel que veig, el nou patri­o­tisme és més sub­til i s'inse­reix en un con­text dife­rent on ja no tenen cabuda aquells que no pen­gin l'este­lada al balcó i on les con­xor­xes per incre­men­tar els estal­vis par­ti­cu­lars que els bons patri­o­tes solen guar­dar ben lluny sem­blen ser les que han de pre­va­ler per acon­se­guir el coixí neces­sari per pagar ambai­xa­des arreu del món i un exèrcit propi per repel·lir els atacs de l'ene­mic. Ara tot es fa pel país, fins i tot el mal govern!