Santa Coloma fa història

Santa Coloma de Far­ners cele­bra fins avui la vui­tena edició de la Festa dels Sega­dors, una excel·lent i ben pen­sada ini­ci­a­tiva del Casal Popu­lar La Sega 1640. Es podria pen­sar que es tracta d'una de les mol­tes fes­tes que es fan a Cata­lu­nya; i no, no es ben bé això. És cert, i amb molt bon cri­teri, que tam­poc es vol renun­ciar a aquest com­po­nent lúdic, social i fes­tiu que implica tot tipus de cele­bració. Però d'aques­tes i d'altres vir­tuts no va la crònica, sinó més aviat de rei­vin­di­ca­ci­ons.

Aquesta festa té, tot i la seva modèstia, una gran càrrega simbòlica, i no només per a Santa Coloma sinó també per a Cata­lu­nya. I per què? Doncs perquè estem davant la volun­tat d'un poble que no només no vol obli­dar el pas­sat, sinó que tre­ba­lla per donar-li el valor històric que li cor­res­pon i que opina que no se li ha donat. I no és per a menys. La revolta del sega­dors del 1640 neix pràcti­ca­ment a Santa Coloma. El muni­cipi va pagar un peatge molt alt. Totes les cases i masies del poble –menys dues–, cre­ma­des. I molts morts a cada família. Amb el pas dels anys, ina­pel·lables, segu­ra­ment no se li va ator­gar el just paper que merei­xia. Tot­hom té al cap el setge de Bar­ce­lona i una data: l'11 de setem­bre del 1714. I d'això, de fet, és del que estem par­lant: d'aquest sen­ti­ment de no voler dei­xar les coses com estan i de recla­mar el lloc que els per­toca, com expli­cava la regi­dora de Desen­vo­lu­pa­ment Econòmic, Turisme i Pro­moció de la Ciu­tat i Comu­ni­cació, Cris­tina Trias, que des­ta­cava que la revolta dels sega­dors aporta fins i tot l'embrió del que serà el futur himne de Cata­lu­nya, Els sega­dors.

I ahir, a banda del munt d'actes pro­gra­mats (acti­vi­tats infan­tils, pre­sen­tació de lli­bres, taula rodona, sopar popu­lar, tea­tre i un fi de festa amb un espec­ta­cu­lar i vistós cor­re­foc), va ser un d'aquests dies per entre­te­nir-se a pas­se­jar-se pel muni­cipi i apren­dre de la seva història. Va ser un matí per sen­tir, de la mà de la guia Rosa Duran, què havia pas­sat en aquell llunyà, però ben pre­sent –i pot­ser massa actual– 1640, amb la revolta dels sega­dors. El punt de sor­tida va ser a les deu del matí de la Casa de la Paraula. Aquí ens podem atu­rar un moment, perquè paga la pena. Es tracta d'un edi­fici, Can Gironès, reha­bi­li­tat t i pen­sat per recu­pe­rar el tre­ball de la gent de Santa Coloma. En parau­les del seu alcalde, Antoni Solà, l'edi­fici té la sin­gu­la­ri­tat d'allu­nyar-se del con­cepte clàssic de museu en apos­tar per expli­car la història de Santa Coloma, difon­dre aspec­tes de la cul­tura local i del país i les apor­ta­ci­ons que la vila ha fet al llarg de la història en tots els camps. Tot això, és clar, amb una clara volun­tat de ser ori­gi­nal. I és a la Casa dela Paraula on es pot veure fins al 30 de juny l'expo­sició La revolta dels sega­dors, un modest, però impac­tant, recor­re­gut visual pels esde­ve­ni­ments que van tenir lloc a la capi­tal de la Selva el 1640, quan el poble es va revol­tar con­tra els abu­sos de Felip IV. No és el motiu de la crònica expli­car la història, però cal des­ta­car que un poble sen­cer, Santa Coloma, un muni­cipi amb poc més de vui­tanta cases –vint el nucli i la resta masies– es va revol­tar con­tra les con­di­ci­ons impo­sa­des per Felip IV, el 30 d'abril del 1640. A Santa Coloma es van va negar a donar allot­ja­ment a les tro­pes del comte-duc d'Oli­va­res. De fet, van dei­xar les por­tes ober­tes de les cases, amb tot a dins, però no hi havia ningú per ser­vir els sol­dats. Això va ser, segu­ra­ment, el pit­jor insult. Aquesta plan­tada va fer que el rei hi enviés a l'agut­zil reial, Mon­ro­don. Estem par­lant d'un terç, és a dir mil homes, que havia ser ali­men­tat per una població que no arri­bava al miler. Mon­ro­don va ser assas­si­nat i enter­rat a prop del cemen­tiri, a tocar de l'església –de qual, ahir, per cert, pen­java una este­lada gegant. La res­posta, segons expli­cava la guia Rosa Duan, va ser cre­mar cases, masies i l'església. Un con­flicte, amb una Gene­ra­li­tat que a penes tenia pes, que va cul­mi­nar amb el Prin­ci­pat pas­sant després de la revolta a domini francès, per decisió pròpia, i tor­nant a caure en els matei­xos espo­lis, si bé ara en altres mans. I per als colo­mencs què va repre­sen­tar? El que dèiem: dir prou pot tenir un preu molt alt, fins i tot en el sen­tit de la història, i més quan altres esde­ve­ni­ments et pas­sen pel damunt com una onada. Mireu, després del que va pas­sar el 1640 a Santa Coloma de Far­ners, la junta d'exe­cució del Con­sell d'Aragó va resol­dre sumària­ment: “Es nece­sa­rio que se borre la memo­ria de Santa Coloma de Farnés, donde se han come­tido exce­sos tan indig­nos en vasa­llos de Su Majes­tad, y se eli­mine de los libros de la pro­vin­cia.” Després, i amb el pas dels anys, la gesta de la der­rota en el setge de Bar­ce­lona, el 1714, la gran icona, va anar enter­rant la resta i es va con­ver­tir en la diada naci­o­nal de Cata­lu­nya.

Ahir va ser un dia per­fecte per pas­se­jar per Santa Coloma i empel­tar-se de la seva història. I com molt bé deia Cris­tina Trias: “No renun­ciem a rei­vin­di­car-nos, a fer saber el que va tenir lloc aquí i el que va repre­sen­tar.” Santa Coloma és, doncs, més viva que mai perquè vol ser fidel a les seves arrels.