Opinió

Compte enrere d'Obama

“És gairebé inimaginable un intercanvi de presoners amb els talibans”

Què ha pas­sat perquè l'entu­si­asme que des­per­tava Barack Obama a tot el món s'hagi diluït en tan sols cinc anys? Què se n'ha fet del seu lema de cam­pa­nya “Hope”? Hem per­dut l'espe­rança? Tots ens vam ren­dir als seus peus. Des dels obrers d'Ohio fins als intel·lec­tu­als escan­di­naus del Premi Nobel de la Pau. Des dels musul­mans de tot el món, can­sats de sen­tir-se insul­tats per George Bush, fins als negres dels Estats Units que es van veure final­ment repre­sen­tats al més alt nivell polític. Però tot i els esforços ini­ci­als, bona part del seu pro­jecte ha que­dat a mit­ges... de moment. La presó il·legal de Guantánamo segueix oberta, la reforma del sis­tema sani­tari està blo­que­jada, la guerra de l'Afga­nis­tan s'ha allar­gat fins aquesta mateixa set­mana, la crisi con­ti­nua afec­tant la classe mit­jana-baixa nord-ame­ri­cana i el dèficit del seu país con­ti­nua crei­xent. I ara, a més, Was­hing­ton espia peri­o­dis­tes nord-ame­ri­cans i, en gene­ral, ens vigila a tots a través d'inter­net. No és estrany que el pes­si­misme –quan no la des­a­fecció– s'hagi estès arreu. A Europa, que patim l'ano­me­nada “crisi del deute” des de fa ben bé cinc anys, ens sem­blava que almenys a l'altre cos­tat de l'Atlàntic hi havia algú que sabia el que es feia. Ara, se'ns arque­gen les celles quan el sen­tim par­lar de limi­tar les armes de foc a les llars nord-ame­ri­ca­nes, en comp­tes de pro­hi­bir-les d'una vegada. Què li passa? Què ens passa? És que ja no ens queda ni l'Obama?

Mirat fre­da­ment, el segon man­dat d'Obama mos­tra algu­nes esclet­xes per on hi passa un raig d'opti­misme. És cert que la crisi econòmica inter­na­ci­o­nal depèn poc d'ell. El pro­grama d'estímuls econòmics que el govern i la Reserva Fede­ral dels EUA havien d'apro­var ja s'ha fet, i ara són altres eco­no­mies –com l'ale­ma­nya– les que hau­rien de pro­pi­ciar el con­sum. El govern nord-ame­ricà ja no pot impri­mir més dòlars; ara toca els euro­bons. En canvi, Obama sí que ha donat senyals de fer refor­mes impor­tants de caire polític: la tan anun­ci­ada regu­la­rit­zació migratòria (hi ha 11 mili­ons de sense papers als EUA), l'empenta al reco­nei­xe­ment dels matri­mo­nis gais als Estats Units, la coor­di­nació de polítiques per llui­tar con­tra els para­di­sos fis­cals en el si del G-20, i també l'ober­tura dels mer­cats nord-ame­ricà i euro­peu que, si es fa bé, pot donar un impor­tant impuls a les nos­tres empre­ses. Aques­tes són ini­ci­a­ti­ves posi­ti­ves, que van més enllà de les mesu­res de penúria dels governs euro­peus, o les incon­gru­ents apu­ja­des d'impos­tos de cada diven­dres del Con­sell de Minis­tres espa­nyol o el passa-com-puguis d'una Gene­ra­li­tat finan­ce­ra­ment esca­nyada. Si a l'agenda d'Obama sumem l'anunci aquesta set­mana d'obrir nego­ci­a­ci­ons de pau amb els tali­bans de l'Afga­nis­tan, podem ima­gi­nar un final de man­dat amb sor­presa. Després de dotze anys de la guerra ini­ci­ada per Bush, és pos­si­ble un acord amb l'ene­mic? És ima­gi­na­ble un inter­canvi de pre­so­ners amb els tali­bans? Podríem veure algun detin­gut de Guantánamo alli­be­rat en ter­ri­tori afganès?

També a l'Iran hi ha nove­tats: la subs­ti­tució de Mah­mud Ahma­di­ne­jad per un pre­si­dent ini­ci­al­ment més pre­dis­po­sat a par­lar amb Was­hing­ton i la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal pot fer abai­xar la tensió al Pròxim Ori­ent. I sense l'amenaça ira­ni­ana, pot­ser el secre­tari d'Estat nord-ame­ricà, John Kerry, podria pres­si­o­nar Israel per reac­ti­var les nego­ci­a­ci­ons amb els pales­tins. Amb tot, hi ha el nou inter­ro­gant de Síria. Gua­nyar les elec­ci­ons el 2008 i con­ver­tir-se en el pri­mer pre­si­dent negre dels Estats Units ja li garan­teix un lloc en els lli­bres d'història, però li que­den 3 anys per demos­trar que, també, ha sabut apro­fi­tar el capi­tal polític d'aquesta gesta històrica per arre­glar algu­nes coses. Als Estats Units i al món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.