Mobiliari urbà figuerenc

Recorda Fran­cesc Cru­a­nyes al dar­rer Empordà que, quan es per­petrà el dis­ba­rat de des­truir els arcs del cas­tell per dei­xar pas a sa majes­tat l'auto­pista, no hi va haver ni hi ha hagut mai cap mos­tra d'opo­sició ni, poste­ri­or­ment, d'indig­nació pública i ofi­cial. Alfons Romero aquí, a El Punt Avui de fa una set­mana, denun­cia que la reins­tal·lació de l'escul­tura Tra­mun­tana a la pujada del cas­tell sense la pea­nya ori­gi­nal ha fet que l'obra de Llo­renç Cairó quedi mini­mit­zada i, pot­ser, ridi­cu­lit­zada. Abans de des­mun­tar-la, el peu de pedra l'alçava i la dig­ni­fi­cava, i l'enca­rava al famós vent que evoca i que en aquell punt bufa fort. Romero de pas­sada rela­ci­ona els des­propòsits con­sis­to­ri­als exer­cits con­tra una sèrie d'ele­ments urbans que havien estat dig­nes i que avui han des­a­pa­re­gut o es veuen embordeïts: la lle­gendària Cam­bra Agrària, les pla­ces de l'Estació i Tri­an­gu­lar, la Ram­bla, el parc Bosc, etc. I, en efecte, la mort de Tomàs Mallol ens recorda que Figue­res va dei­xar per­dre el Museu del Cinema i, per enca­bir-lo, l'opor­tu­ni­tat d'adqui­rir per la via que fos la Sala Edi­son i dig­ni­fi­car-la. Que, per ara, va caient. Cert és que la capi­tal empor­da­nesa en diver­sos fronts físics no ha tin­gut gaire sort i no sem­bla pas que les coses millo­rin: tor­nem al cas­tell i afe­gim-hi la plaça del Gra. Els tres quilòmetres llargs que fa l'ano­me­nada “ruta del coles­te­rol”, és a dir, el con­torn de la for­ta­lesa més gran d'Europa, són diària­ment freqüentats per figue­rencs de tota edat que, a dis­tinta velo­ci­tat –els que pas­se­gen i els que cor­ren–, hi donen la volta o les vol­tes. I bé, l'estat del via­rany per on cir­cu­len aques­tes per­so­nes és lamen­ta­ble­ment impropi d'una ciu­tat deta­llista amb les afi­ci­ons del seu veïnat: el cor­riol és estret, amb entre­bancs d'arrels, pedres i ban­ques de vege­tació, amb alts i bai­xos, etc. Només –ni menys, ni tam­poc més– s'hau­ria (fa dècades) d'haver ani­ve­llat, apla­nat i ampliat l'actual tres­quera per tal que dues per­so­nes s'hi pogues­sin cre­uar amb como­di­tat tot cami­nant. Quant a la plaça del Gra, fa mesos que està des­mun­tada i inu­ti­lit­za­ble; les teu­les són api­lo­na­des a terra i a l'aire hi ha els cai­rats de fusta i l'esque­let de ferro pagat per Vila­llonga farà un segle i mig. Per què no es refà la coberta i es torna al ser­vei del ciu­tadà? Per què s'ha des­mun­tat la plaça si no es pre­veia recons­truir-la imme­di­a­ta­ment? La pre­ci­pi­tació ha fet des­cons­truir abans de dis­po­sar dels ele­ments que l'han de recons­truir? Que no compta la trista experiència del Casino Menes­tral?