Magma cultural

Les vores de l'oasi cul­tu­ral català van que­dar des­fi­la­des fa set­ma­nes davant la notícia de l'adju­di­cació de l'ofi­cina tècnica del Tri­cen­te­nari a l'empresa Magma Cul­tura. Aquesta SL per­cebrà 900.000 euros per ofe­rir “tas­ques de con­cep­tu­a­lit­zació, pla­ni­fi­cació, coor­di­nació i direcció tècnica” en la com­me­mo­ració del 1714 (con­se­ller Homs dixit). Les alar­mes van sal­tar en saber-se que el pre­si­dent exe­cu­tiu de Magma –ai las– és Albert Duart, germà de l'actual pre­si­dent de la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als, Brauli Duart: ate­sos els il·lus­tres ante­ce­dents d'amor fra­ter­nal en la política cata­lana, els esca­ra­falls sem­bla­ven ben jus­ti­fi­cats.

Una llàstima: perquè aquesta con­trac­tació amaga, al meu enten­dre, símpto­mes del nos­tre sis­tema públic molt més pre­o­cu­pants que no pas un endoll ine­xis­tent. Si con­sul­ten la pàgina web de Magma, veu­ran que l'empresa es nodreix bàsica­ment d'equi­pa­ments públics que exter­na­lit­zen ser­veis per con­curs. Aquest model, con­sis­tent a con­trac­tar tas­ques que un museu o audi­tori no pot assu­mir, podria haver estat un magnífic exem­ple de coo­pe­ració públic/pri­vat. Però, contrària­ment, ja fa temps que a Cata­lu­nya vivim una situ­ació deli­rant en què molts equi­pa­ments sufra­gats entre tots con­trac­ten, per exem­ple, ser­veis de con­tin­guts quan, en teo­ria, ja dis­po­sen d'alts tècnics espe­ci­a­lit­zats en la mateixa tasca. D'això, ras i curt, se'n diu pri­va­tit­zació enco­berta de la cul­tura: si aflui­xem 900.000 euros per pla­ni­fi­car la con­cep­tu­a­lit­zació del Tri­cen­te­nari, pre­gunto sense rubor, a què coi es dedi­quen els seus comis­sa­ris, a banda de men­jar cro­que­tes?

Però el sis­tema és fatal per un motiu més greu. Històrica­ment, les exter­na­lit­za­ci­ons s'adju­di­quen amb el cri­teri del preu ofert per l'empresa. Per això la majo­ria dels con­cur­sos públics els gua­nyen com­pa­nyies com Magma, amb grans bor­ses de tre­ball que per­me­ten pagar sous misèrrims als tre­ba­lla­dors. Quan vagin a un museu o visi­tin un audi­tori, pre­gun­tin al guia o aco­mo­da­dor quan cobra per hora i quina pre­pa­ració se li ha exi­git. Des­co­bri­ran de cop i volta la benig­ni­tat d'aquest nos­tre gasós magma cul­tu­ral.