El record dels indians

Fa pocs dies que, durant un llarg cap de set­mana, Llo­ret, i de manera espe­cial el seu pas­seig, que té aire antillà, es va con­ver­tir en una rèplica de l'Havana. Para­des, deco­ració, ves­ti­menta de la gent, música, tot evo­cava temps pretèrits i d'ultra­mar. Es trac­tava de la cele­bració de la III Fira dels Ame­ri­ca­nos. Ara que van mal­da­des, des de fa un temps, Llo­ret retorna a la seva història. A la cape­lla dels Sants Met­ges hi havia una expo­sició de foto­gra­fies d'èpoques pas­sa­des, amb espe­cial dedi­cació a les cases d'estil colo­nial. Un bon amic em comen­tava que, en repas­sar aquell mate­rial gràfic, li venien les llàgri­mes als ulls. Era un Llo­ret ben dife­rent, amb algu­nes cons­truc­ci­ons magnífiques, d'aire eclèctic o moder­nista, un pas­seig selecte, amb case­tes d'una gràcia i un gust exqui­sits. Tot se n'ha anat en orris. L'espe­cu­lació va ender­ro­car tots els pala­uets per fer-hi hotels o edi­fi­cis adot­ze­nats. Van venir pro­mo­tors, que també tenien “molta terra a l'Havana”, però ben dife­rent. L'Ajun­ta­ment del 1979 va sal­var dos immo­bles clau, la casa Gar­riga i la casa Font. A la pri­mera, al cap d'un temps, s'hi va ins­tal·lar el Museu del Mar, i allò que podia ser un goig total es va con­ver­tir en una satis­facció a mit­ges per l'actu­ació de tècnics sabe­ruts amb peri­lla i arra­ca­deta, que van treure mobles, van tapar mosaics d'abans de rajol hidràulic, van supri­mir la cape­lla, van reco­brir les pin­tu­res de les parets amb color fosc per afa­vo­rir la pro­jecció d'audi­o­vi­su­als, etc. Espe­rem que la casa Font tin­gui més sort. Es manté bé, de moment, perquè no hi ha diners per aca­bar d'ade­quar-la i obrir-la al públic. Tret d'aques­tes dues super­vi­vents, gai­rebé no queda res més. I ara ens ado­nem que explo­tar el tema dels ame­ri­ca­nos pot ser ren­di­ble. Això em fa pen­sar en aque­lla deli­ci­osa nar­ració del des­a­pa­re­gut escrip­tor llo­re­tenc Esteve Fàbre­gas i Barri, en què un parell de ter­ras­sans que sem­pre havien somiat a tenir un bon bur­ret i un carro per anar a tre­ba­llar al camp, van ven­dre la terra i els van donar un bon gra­pat de bit­llets. Feliços, van començar a fer pro­jec­tes i, al final, gai­rebé alhora, tots dos van con­ve­nir que ara podrien com­prar aquell bur­ret i el carro que desit­ja­ven. Però tot seguit, tocant de peus a terra, es van ado­nar que era tard: ja no tenien terra per tre­ba­llar. Amb la Fira dels Ame­ri­ca­nos ha pas­sat igual. I, per si no fos prou, el maleït esca­ra­bat que ha apa­re­gut fa uns anys va des­tros­sant les pal­me­res autènti­ques del pas­seig aca­bant d'arro­do­nir la feina. També és mala sort!