Cinisme

He vist que un grup de jut­ges del Tri­bu­nal Suprem, de catedràtics uni­ver­si­ta­ris i d'altres alts fun­ci­o­na­ris espa­nyols par­ti­ci­pen en un lli­bre amb el sug­ges­tiu títol Recu­pe­rar España. Home, m'he dit jo, ja era hora que algú sug­ge­reixi alguna cosa perquè Espa­nya recu­peri la sobi­ra­nia, que ara no és en les mans del poble, com diu la Cons­ti­tució aquesta que tre­uen a pas­se­jar cada dia, sinó en les dels fons d'inversió.

Però no. El lli­bre, que m'han dit que és la bíblia de molts diri­gents del Par­tit Popu­lar –sobre­tot d'aquells que afir­men conèixer el nos­tre país sense haver-lo tre­pit­jat mai; ni falta que fa–, parla de refor­mar la Cons­ti­tució per tor­nar a les essències del 1978. És a dir, insta a dei­xar-se de romanços i recen­tra­lit­zar l'Estat d'una tacada.

Al lli­bre, que no sé si s'ha de pren­dre com una demos­tració de fins on pot arri­bar l'anal­fa­be­tisme històric, s'afirma, entre altres coses, que res acre­dita que Franco per­seguís el català.

És clar, és clar... Lla­vors, el ban que el gene­ral rebel Eli­seo Álva­rez Are­nas va dic­tar el 27 de gener del 1939 con­fi­nant el català a les llars, què va ser? I la pro­hi­bició del català en la litúrgia? I la impo­sició de l'espa­nyol en tots els actes públics? I l'expulsió ful­mi­nant de qual­se­vol fun­ci­o­nari que parlés en català? I la multa i des­ti­tució d'alcal­des pel fet de par­lar la seva llen­gua?

Als cínics que neguen la per­se­cució del català, la llen­gua pròpia del meu país, els agra­da­ria dir que tot això m'ho invento. Però, mira, no: ho he tro­bat a l'heme­ro­teca. Als dia­ris de l'època. És el que té el paper imprès. Cal no obli­dar-ho, ara que molts diuen que a la premsa li can­ten les absol­tes.