Quatre pobles i una séquia

Si recor­dem avui vol­gu­da­ment, per exer­ci­tar la gimnàstica històrica, que un altre 30 de juny de fa jus­ta­ment 50 anys tres muni­ci­pis del Gironès (els de Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter) sig­na­ven les diligències admi­nis­tra­ti­ves als seus res­pec­tius lli­bres d'actes de la defi­ni­tiva annexió a la ciu­tat de Girona, no podem fer-ho sense con­tex­tu­a­lit­zar el moment en què es van pro­duir aques­tes agre­ga­ci­ons: pur i dur fran­quisme, l'equa­dor de la dic­ta­dura. Decret del Minis­teri de Gover­nació de desem­bre del 1962, 23 anys després d'aca­bada la Guerra Civil. Fal­ta­ven 17 anys per les pri­me­res elec­ci­ons muni­ci­pals democràtiques. Ben dife­rent és el cas de les poste­ri­ors anne­xi­ons de Salt i Sarrià de Ter a la Ciu­tat dels Qua­tre Rius (CQR), que es produïren, efec­ti­va­ment, al gener de l'any de gràcia del 1975 (ja m'enten­dreu per què defi­neixo de “graciós” aquest any: “Españoles, Franco ha muerto”) i el 1976 res­pec­ti­va­ment. El març del 1983, un altre decret, aquest de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, acor­dava la segre­gació d'aquests dos últims muni­ci­pis del de Girona. L'acte ins­ti­tu­ci­o­nal que avui, diu­menge, al mig­dia, té lloc al Saló de Des­cans del Tea­tre Muni­ci­pal, a l'Ajun­ta­ment de Girona, per reme­mo­rar l'annexió dels antics muni­ci­pis (els escriuré a la repu­bli­cana) de Palau-sacosta, Vall del Galle­gants i Pla de Ter, a càrrec de l'alcalde de Girona i els repre­sen­tants de les asso­ci­a­ci­ons veïnals d'aquests ter­ri­to­ris és la justa con­ti­nu­ació de l'espe­rit de la moció pre­sen­tada a l'últim ple gironí per aques­tes enti­tats cíviques i apro­vada per la una­ni­mi­tat dels regi­dors i dels grups muni­ci­pals. “Qual­se­vol fet genera sen­ti­ments. Un fet com aquest no podia dei­xar indi­fe­rents els ciu­ta­dans dels pobles afec­tats. Va ser un fet massa impor­tant, d'extra­or­dinàries con­seqüències, exe­cu­tat sense cap mena de con­sens, com tants d'altres durant el règim fran­quista. Però reco­llim els sen­ti­ments no per des­di­bui­xar la rea­li­tat sinó per reforçar les reper­cus­si­ons que va tenir per als seus ciu­ta­dans l'obli­gada annexió dels nos­tres pobles. Uns ciu­ta­dans que arros­se­guem un sen­ti­ment de des­con­si­de­ració per part de qui ens va fer ser giro­nins per força.” Entre aquesta decla­ració aplau­dida i l'acte d'avui, CQR –el quart poble d'aquesta història man­co­mu­nada– ha pre­sen­tat el pro­jecte Qua­tre Rius i una Séquia. Mira que he bus­cat i reme­nat entre les fotos vir­tu­als publi­ca­des i el vídeo edi­tat, i res, no he tro­bat boni­ques imat­ges futu­ri­bles ni del Galli­gants, ni el Güell, ni la Monar; i el que he lle­git (”cobrir el riu Güell des del c. Santa Eugènia a l'Audi­tori”) m'ha dei­xat gar­ra­ti­bat. Con­ti­nuaré cer­cant... amb el ritme d'Elisma i el seu vide­o­clip Andar publi­cat a eldi­moni.com.