Opinió

Avui és festa

Viatge a Icària

Els centenaris d'Icària plantegen enigmes a la recerca mèdica

Hi ha Ítaques i Icàries. Les illes gre­gues por­ten la marca d'un o altre relat mitològic. La d'Icària recorda el vol frus­trat d'aquell vai­let, Ícar, que massa jove, irre­fle­xiu i esve­rat s'apropa peri­llo­sa­ment al Sol mal­grat les advertències del seu pare. A Ícar se li fonen les ales i cau de cap al mar. La cai­guda d'Ícar ha donat peu a pin­tu­res memo­ra­bles i, entre altres, a un poema d'Auden que és, pro­ba­ble­ment, la més pro­funda reflexió sobre la humana indi­ferència davant el dolor dels altres. La lle­genda va donar nom a aquesta illa grega pro­pera a la costa de Tur­quia. Allu­nyada dels cir­cuits turístics, Icària és, avui, referència d'una altra aspi­ració impos­si­ble: la vida eterna. Experts d'arreu hi arri­ben per estu­diar un hàbitat que genera més cen­te­na­ris del que és nor­mal i on la lon­ge­vi­tat de la població és cosa cor­rent. Fuma­dors recon­sa­grats i beve­dors de vi, els cen­te­na­ris d'Icària plan­te­gen enig­mes a la recerca mèdica. Les estadísti­ques diuen que un de cada tres passa dels noranta, que viuen deu anys més de mit­jana que a la resta d'Europa, que patei­xen menys càncer, depres­si­ons o demència... Quin és el secret? Què tenen aquests grecs que no tin­guem els altres? Els estu­di­o­sos cons­ta­ten que aquesta tribu d'octo­ge­na­ris vigo­ro­sos amb una vida sexual nota­ble fa una dieta basada en un alt con­sum de lle­gums i ver­du­res, poca carn, poc sucre, força pata­tes, infu­si­ons i llet de cabra. I la gerra de vi que no hi pot fal­tar. Vet aquí. Els estu­dis de camp sug­ge­rei­xen que el fac­tor deci­siu és el model de vida. En aquest sen­tit par­len de la mig­di­ada diària que és de rigor entre els illencs, del clima benigne, de l'aire fresc... I encara una altra cosa: després de la guerra, milers de comu­nis­tes i soci­a­lis­tes van exi­liar-se a l'illa i la hipòtesi és que els ide­als d'aque­lla gent han gene­rat un ins­tint per com­par­tir i coo­pe­rar que els és carac­terístic. Diuen que la vida fami­liar i comu­nitària és a l'arrel d'aquest model social que allarga la vida. Pels que pen­sen que fer-se gran és una bona idea (sobre­tot si es con­si­dera l'alter­na­tiva) s'imposa el viatge a Icària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.