Quadrar els bancs

Si es pen­sa­ven que ja ho havien vist tot, que la seva capa­ci­tat de sor­presa havia arri­bat al límit, suposo que després de lle­gir això els deuen haver cai­gut els mit­jons. Els direc­tius de banca de l'Estat eren els més ben pagats d'Europa el 2011, amb 2,4 mili­ons de mit­jana. 125 ban­quers espa­nyols van gua­nyar més d'un milió d'euros, xifra que situa Espa­nya com el quart estat de la UE amb més ban­quers mili­o­na­ris, dar­rere del Regne Unit, Ale­ma­nya i França, segons un estudi publi­cat aquest dilluns per l'Auto­ri­tat Bancària Euro­pea. És escan­dalós. Tant o més que el que reco­nei­xia Jeroen Dijs­sel­bloem. El minis­tre holandès que pre­si­deix l'Euro­grup, l'home que lidera l'òrgan que reu­neix els minis­tres d'eco­no­mia de la Unió Euro­pea, ha admès, hones­ta­ment –això sí, l'hones­te­dat que no falti!–, que no sap com estan els bancs euro­peus. Diu que, per més que costi de creure, no hi ha manera de saber-ho perquè ni els bancs cen­trals ni els minis­tres són capaços de donar una imatge clara de la situ­ació. Ho diu i es queda tan ample. I com pot ser? Com pot ser que des de fa un parell d'anys es res­ca­tin bancs amb quan­ti­tats inde­cents de diners públics i que no se sàpiga on van a parar ni com s'admi­nis­tren? Em fot la impu­ni­tat dels bancs i el reco­nei­xe­ment mani­fest i rei­te­rat de la feblesa de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. Quan qual­se­vol per­sona va a dema­nar una hipo­teca al banc, no se li demana, no, se li exi­geix conèixer el detall la seva vida, tots els movi­ments. No res­pi­res, no fas una passa que el banc no ho sàpiga. No defen­saré els mètodes dels bancs, però esta­rem d'acord que és lògic que algú que t'ha de dei­xar una quan­ti­tat con­si­de­ra­ble de diners vul­gui saber, com es diu popu­lar­ment, “amb qui es juga els quar­tos”. Però pre­ci­sa­ment per això no entenc el paper de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. Hau­rien de vet­llar pels ciu­ta­dans i, sobre­tot, perquè no es repe­teixi el que va pas­sar amb el pri­mer res­cat als bancs, diners que mai van arri­bar als par­ti­cu­lars, als cli­ents. I men­tres­tant, els ciu­ta­dans més ofe­gats, i els ban­quers nedant en l'abundància. Hi ha algú capaç, amb poder real, que pugui qua­drar els bancs?