De punta a punta del país

L'Onze de Setem­bre de 2012 Cata­lu­nya tenia una onada social favo­ra­ble a la inde­pendència que va por­tar al car­rer un milió i mig de per­so­nes. Avui, a més, té un Par­la­ment amb una majo­ria con­tun­dent favo­ra­ble a l'auto­de­ter­mi­nació –l'eufemístic dret a deci­dir–, té un pre­si­dent capaç d'alte­rar la paupèrrima agenda autonòmica per aga­far la ban­dera del país i posar-se al cap­da­vant de la gent i té un full de ruta que, fins a on es coneix, intenta pre­ser­var la lega­li­tat del procés per car­re­gar-lo de raons men­tre sigui pos­si­ble. Perquè suposo que tots tenim clar que arri­barà el dia en què ja no serà pos­si­ble si volem seguir avançant.

En la majo­ria de pro­ces­sos d'inde­pendència vis­tos a Europa els últims cin­quanta anys, s'ha tras­pas­sat la lega­li­tat vigent. En altres, com a Mon­te­ne­gro, Eslovàquia o ara Escòcia, s'ha modi­fi­cat la lega­li­tat per fer pos­si­ble el procés. Però Espa­nya mai no ha estat tan civi­lit­zada com això, i si ha per­dut colònies i ter­ri­to­ris, des d'Holanda fins al Sàhara pas­sant per Amèrica i la Cata­lu­nya del Nord, ha estat amb con­flicte o sota tutela inter­na­ci­o­nal.

Amb Cata­lu­nya no és dife­rent. L'estratègia espa­nyola es basa a negar la sobi­ra­nia dels cata­lans, esca­nyar les finan­ces del govern, sem­brar la por al dia després, enviar poli­cies i espies i gene­rar tota la merda que con­vin­gui gene­rar per tal de desa­cre­di­tar el procés, els seus líders i qual­se­vol ins­tru­ment que el pro­mo­gui. Però sobre­tot es basarà a con­ver­tir la lega­li­tat vigent en el cin­turó de cas­te­dat de la uni­tat d'Espa­nya. La Cons­ti­tució i els tri­bu­nals per escla­far la volun­tat democràtica de fer un referèndum legal.

Quan això passi, el prin­ci­pal actiu del procés sobi­ra­nista con­ti­nuarà sent la gent, la volun­tat de superar els obs­ta­cles, l'aspi­ració de fer valer els seus drets com qual­se­vol altre poble i la il·lusió de fer pos­si­ble un país més lliure, més sa, més democràtic i menys esca­nyat.

La gent és la gran pro­ta­go­nista. I això posa en valor acci­ons com la Via Cata­lana de l'Onze de Setem­bre, amb més de 400.000 per­so­nes cosint el país de punta a punta (Pertús-Alca­nar) amb una cadena humana.

L'Onze de Setem­bre els cata­lans tor­na­rem a demos­trar que volem; que som molts, majo­ria; que som política­ment trans­ver­sals; que som radi­cal­ment demòcra­tes, i pacífics; que estem deci­dits a avançar i que volem posar al món per tes­ti­moni d'aquesta volun­tat. Només amb el clam del car­rer i amb el de les urnes podem aspi­rar a aler­tar una comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal que no ens espe­rava i només així, podrem arri­bar a trans­gre­dir un sis­tema que no ens dóna cap faci­li­tat.