Poblenou

Ara fa dues set­ma­nes aca­bava la tem­po­rada del Soli­da­ris a Cata­lu­nya Ràdio. I acabàvem entre mol­tes d'altres coses amb la pro­posta d'un jove de 16 anys que havia visi­tat la nau del car­rer Puig­cerdà del Poble­nou de Bar­ce­lona i ens havia dema­nat poder par­lar-ne des de la seva visió. S'havia interes­sat per les per­so­nes que mal­vi­vien en espais insa­lu­bres de la trendy Bar­ce­lona. Vam anar a visi­tar homes i dones d'orígens diver­sos. Ales­ho­res des de l'Ajun­ta­ment se'ns va dir que s'endar­re­ri­ria el desa­llot­ja­ment, i que es garan­ti­ria un sos­tre a tots. I jo crec que a hores d'ara hem de poder exi­gir que aquest com­promís es mate­ri­a­litzi. Estem par­lant que la ciu­tat que acull els mun­di­als de natació, que es vanta de ser fri­endly de tot allò cool, i es mos­tra incapaç de donar una res­posta digna a homes, dones i nens direc­ta­ment fora de qual­se­vol mena de tracte digne. Ja és per­vers con­si­de­rar il·legals les per­so­nes, que només volen un pre­sent digne. Però la història acaba podrint-se quan es veu amb quina cele­ri­tat arriba l'ordre d'un jutge per desa­llot­jar unes naus ple­nes de per­so­nes en con­di­ci­ons soci­als i huma­nitàries inac­cep­ta­bles. I amb l'agreu­jant que no es per­met a dipu­tats al Par­la­ment i al Congrés poder ser pre­sents en l'acció poli­cial. Som cons­ci­ents que al Poble­nou s'han reproduït les pit­jors per­ver­si­ons del sis­tema. Homes explo­tats per màfies que tre­ba­llen en nego­cis qüesti­o­na­bles. Ni més ni menys que de manera més polida fan molts altres a d'altres bar­ris de la ciu­tat on no s'actua amb la mateixa diligència. El que empipa sobi­ra­na­ment és veure com hi ha qui con­ti­nua gau­dint d'espais de lli­ber­tat i luxe, men­tre s'actua sobre per­so­nes l'únic delicte de les quals és estar fora del sis­tema, i se'ls tras­llada a pre­sons que la hipo­cre­sia lega­lista ano­mena CIE, o direc­ta­ment a cala­bos­sos. Ahir, men­tre es produïa l'ope­ració, vaig aler­tar del perill de fer demagògia. Avui, més serena, no puc estar-me de lamen­tar i denun­ciar que cal tro­bar una sor­tida digna a les neces­si­tats dels nos­tres veïns exclo­sos i fer el màxim d'esforç per recu­pe­rar la dig­ni­tat de l'acció de la justícia, que hau­ria de ser igual per a tots.