El meu bosc

El meu bosc és tres pins bords, una gatosa i una Cep­ha­lan­tera ensi­fo­lia, orquídia menuda i tímida feta una taca de blanc gai­rebé angèlic.

Feia més d'un any i mig que pas­sava les hores més belles de la meva vida, malalt al llit. Vaig començar a lle­var-me fins que un dia, sense ni ado­nar-me'n, vaig obrir la reixa del pati amb la mare que m'acom­pa­nyava. El car­rer era ample i al final hi havia un pedrís amb una reixa que tan­cava el bar­ran­quet. Vaig arri­bar-hi, vaig mirar per la reixa. Com pen­jats a l'aire hi havia uns quants ceps de la vinya del Sord, un regue­rot feia créixer les canyes del sot de les Canyes, que s'allar­gava amunt i avall. Avançant-se als altres arbres del bosc tres pins bords i una gatosa. Hi vivia un moment del Gènesi, donava nom a les coses, tot era com un món nou aca­bat de fer. Un món nou que repo­sava a les hores beneïdes d'aquells anys de llit. No hi havia cap orquídia.

He cone­gut gai­rebé boix per boix les humi­des belle­ses del pi roig que acom­boia boi­xos amb bolets. Bufa, els bolets. Me n'he fet tants tips de caçar-ne que n'hau­ria per­dut les ganes si no fos que m'espe­rava la pla­tada del rovelló a la llauna.

He acam­pat a l'ombra de sa majes­tat el pi negre, que a la baga de Sant Amanç té rit­mes de cate­dral i al pla de Bru­guera entre dos cin­gles fa el boig.

He vis­cut a ple bosc. El camí de ronda de Que­ralt és únic, i més quan hi havia neu mar­cada amb les potes dels ocells que sem­bla­ven escrip­tura xinesa, els peus afu­ats de la gui­lla i rat­lla punt del conill. La blan­cor es feia silenci. Tot sem­blava en el buit de l'eter­ni­tat però a cada pas el terra s'allar­gava un cop i un altre. En un racó vaig tro­bar-hi el cau del toixó i més enllà la canal de les Gui­lles per on puja­ven els d'Avià i els de la Vall­dan. El bosc és una cantúria, però hi havia un moment en el qual el gaig era el crit d'alerta, sobre­vo­lava l'àliga que niava al roc d'Auró.

He pas­sat uns dies vaga­ro­sos amb el braç tren­cat, em tor­na­ven les hores qui­e­tes, he tor­nat a viure en el meu bosc. Tres pins bords, una gatosa. L'orquídia la hi poso jo.