Sobre Grillo i els ‘grillini'

Si vostès, per començar, volen fer-se una idea de la natu­ra­lesa d'aquest sin­gu­lar movi­ment, dit de les 5 Estre­lles, que tant de soroll ha fet i fa en ter­res d'Itàlia, podem començar medi­tant el con­tin­gut de l'Arti­cle 1 (Natura e sede) dels seus esta­tuts (defi­nits com a No esta­tuts), que diu: “El MoVi­ment 5 Estre­lles és una «No Asso­ci­ació». Repre­senta una pla­ta­forma i un vehi­cle de con­fron­tació i de con­sulta que té l'ori­gen i troba el seu epi­cen­tre en el blov www.​beppegrillo.​it. La seu del Movi­ment 5 Estre­lles coin­ci­deix amb l'adreça web www.​beppegrillo.​it. Els con­tac­tes amb el movi­ment tenen lloc exclu­si­va­ment a través del cor­reu electrònic a l'adreça MoVi­men­to5s­te­lle@​beppegrillo.​it.” Per reforçar la pro­pi­e­tat per­fecta, l'arti­cle 3 espe­ci­fica que el movi­ment va asso­ciat a un símbol propi, regis­trat a nom de Beppe Gri­llo, “únic titu­lar dels seus drets d'ús”. Segons els esta­tuts-no esta­tuts, per tant, els segui­dors o adhe­rits –els gri­llini–, així com els seus votants, repre­sen­tants, regi­dors, dipu­tats o sena­dors, són també en certa manera pro­pi­e­tat del líder únic, que els pot aco­llir, expul­sar, auto­rit­zar i desau­to­rit­zar, ful­mi­nar, esbor­rar de la llista, i per­me­tre o negar l'accés als canals electrònics al seu nom, que són els únics exis­tents. D'això se'n diu democràcia moderna, igua­litària i popu­lar, supera­dora del vell sis­tema cor­rupte dels par­tits.

Que una fan­ta­sia sem­blant haja tin­gut tan gran èxit a Itàlia, només s'explica, pre­ci­sa­ment, perquè es tracta d'Itàlia, país capaç de crear mera­ve­lles sublims, i també d'inven­tar per­so­nat­ges com Benito Mus­so­lini o Sil­vio Ber­lus­coni. Sense el qual, per cert –sense el Gran Sil­vio que ha posat l'his­tri­o­nisme al cen­tre de l'acció política–, Beppe Gri­llo no hau­ria pas­sat mai de la con­dició d'actor còmic. Bon actor, no hi ha dubte, capaç de seduir un públic immens, inclo­ent-hi nota­bles filòsofs i sociòlegs, fas­ci­nats per nove­tats tan grans com el MoVi­ment del còmic, o qui sap si amb l'al·lusió a les 5 estre­lles, cate­go­ria supe­rior dels hotels… i de la Itàlia que afir­men que desit­gen. Ara fa just un any, l'agost del 2013, el MoVi­ment publi­cava un atac viru­lent a la classe política, sota un retrat evo­ca­dor de Mus­so­lini, amb el mentó que des­taca sobre el fons de la foto. Beppe Gri­llo hi defi­nia sena­dors i dipu­tats com a “lar­ves ben paga­des” i, curi­o­sa­ment, acu­sava els par­la­men­ta­ris d'impotència, ja que només podien prémer un botó sobre el qual hi ha escrit “sí, buana”. I dema­nava, apro­fi­tant les vacan­ces d'estiu: “Tan­queu el Par­la­ment, bui­deu-ne els des­pat­xos!” I argu­men­tava: “Dipu­tats i sena­dors només ser­vei­xen per cobrar el sou i per obeir les ordres del par­tit votant que sí a qual­se­vol por­cada. Cal tenir-ho pre­sent i des­pat­xar-los, apro­fi­tar-ho men­tre pas­sen un agost dau­rat.” Lla­vors, en efecte, passà el mes d'agost i pas­sa­ren altres mesos, hi hagué elec­ci­ons gene­rals, els gri­llini, per odre del cap, dei­xa­ren de cri­dar “vaffa'nculo” com a eslògan suprem i pro­grama, i van omplir dis­ci­pli­na­da­ment les llis­tes elec­to­rals. Amb un resul­tat espec­ta­cu­lar: 163 par­la­men­ta­ris, entre dipu­tats i sena­dors. Els quals, un colp ins­tal·lats als des­pat­xos que Gri­llo volia bui­dar, es dedi­ca­ren a pas­sar el temps dis­cu­tint entre ells pel per­cen­tatge del sou que accep­ta­ven o no, negant-se a donar suport al Par­tit Democràtic (i forçant-lo, per tant, a pac­tar un govern neces­sari amb Ber­lus­coni, que així va tro­bar nova vida quan estava a punt de pas­sar a l'estat de cadàver polític). Els par­la­men­ta­ris del M5S, renun­ci­ant (per ordre del cap únic suprem) a tota acti­vi­tat cons­truc­tiva, es dedi­quen a dis­cu­tir en assem­blees tumul­tu­o­ses, a llançar-se retrets, a espe­rar la paraula sagrada del líder (o l'expulsió ful­mi­nant si la sub­missió no és total), i en defi­ni­tiva a ser tan moderns, i tan dife­rents dels par­tits clàssics, que en pocs mesos comen­cen ja a des­in­te­grar-se. I men­tres­tant, els repre­sen­tants dels gri­llini a la Cam­bra i al Senat, asse­gu­ra­ven que ana­ven “a caçar els tros­sos de merda” del movi­ment que sim­ple­ment vol­drien par­lar amb l'esquerra. Propòsit que, amb sòlida pro­fun­di­dat con­cep­tual i estratègica, con­fir­mava la pre­si­denta del grup, asse­gu­rant que els qui no hi estan d'acord, és a dir els que vol­drien una acti­tud més res­pon­sa­ble, només són, en efecte, un tros de merda: “Con­fermo, sono delle merde. Mer-de!” Llen­guatge propi dels grans pro­jec­tes posi­tius i dels vaffa'nculo que havien cri­dat als car­rers i a les pla­ces.

Ara bé. Tal com vostès deuen recor­dar, pocs mesos després del gran tri­omf ines­pe­rat, el senyor Beppe Gri­llo i els seus nom­bro­sos gri­llini de cinc estre­lles van patir un des­as­tre monu­men­tal en les elec­ci­ons muni­ci­pals ita­li­a­nes. Tan monu­men­tal com el tri­omf que tin­gue­ren molt poc abans en les legis­la­ti­ves: d'aque­lla massa de vots, se'n van vola­ti­lit­zar ràpida­ment entre un 50 i un 75%, i per molt que el líder màxim i únic s'entes­tara a dir que això és nor­mal, no és nor­mal en abso­lut. El gran còmic polític està tan pagat d'ell mateix, tan con­vençut de ser l'encar­nació d'un nou país, una nova cul­tura i una nova manera revo­lu­cionària de refun­dar la política i la gestió dels afers públics, que accep­tar una der­rota (i menys encara, les cau­ses i res­pon­sa­bi­li­tats de la der­rota) li resulta del tot impos­si­ble. La culpa del des­as­tre, per tant (després de dir que no hi ha hagut des­as­tre), la tenen sim­ple­ment els ciu­ta­dans que no han votat el movi­ment del qual és pro­pi­e­tari, i que per tant són total­ment menys­pre­a­bles.

Si vostès volen com­ple­tar el pano­rama, han de saber que el diri­gent màxim en l'ombra, Gian­ro­berto Casa­leg­gio (orga­nit­za­dor del sis­tema informàtic, con­tro­la­dor de llis­tes elec­to­rals, cen­sor estricte que con­ce­deix o nega la paraula als gri­llini, ideòleg de la democràcia-inter­net i guru de la xarxa de Gri­llo, etcètera.), té una visió del futur que, per dir-ho suau­ment, és poc tran­quil·lit­za­dora. Pre­diu, per exem­ple, que d'ací al 2020 escla­tarà una ter­cera guerra mun­dial, que els símbols d'Occi­dent (Sant Pere de Roma, Nôtre-Dame de París, i alguns més) seran total­ment des­truïts, que no que­darà ni un bar­ril de petroli, i que la població mun­dial que­darà reduïda a només 1.000 mili­ons. Final­ment, afirma Casa­leg­gio, el 14 d'agost del 2054 (sem­bla que la data està treta de la novel·la de ciència-ficció Mino­rity Report), serà ins­tau­rat un nou ordre mun­dial, i el govern del pla­neta serà ele­git per inter­net. De moment, han inten­tat començar per Itàlia. Si algú, al nos­tre país, tenia la il·lusió de fer de Gri­llo, o de Gri­lla, més val que s'ho repense una mica.