Els avis van fer la guerra

L'estiu dóna entre molt i massa per pen­sar. I men­tre espero la pre­vista tem­pesta, sento Mas Colell anun­ci­ant la duresa dels pròxims mesos. I entre l'oci i la canícula pen­sava en el temps que ens toca viure.

En els nos­tres avis que van fer i patir la guerra, i van haver de recons­truir després de la devas­tació. Van viure la misèria, i van llui­tar per la dig­ni­tat i per crear el seu propi benes­tar. I amb poder men­jar, ves­tir-se, i cobrir neces­si­tats bàsiques la majo­ria ja va sen­tir-se satis­fet. I ja ales­ho­res n'hi havia d'audaços que de la bon­ho­mia de la majo­ria en van treure un bon par­tit.

Els pares van ser els qui van haver de llui­tar per la lli­ber­tat, el gran bé intan­gi­ble. I amb la lli­ber­tat un benes­tar que anés més enllà de les neces­si­tats bàsiques, del men­jar i la salut. Van voler millor edu­cació per als seus fills, nosal­tres; i per a ells una bona for­mació. Però sobre­tot van llui­tar pels seus drets. Drets soci­als, labo­rals, polítics. I és sobre­tot d'això del que em sento orgu­llosa de la gene­ració dels pares. De saber llui­tar al car­rer però també a la feina. D'enten­dre que sin­di­car-se era una obli­gació moral. Com­pro­me­tre's, la manera de dei­xar un futur millor als fills, i acon­se­guir un pre­sent més digne, encara que el moment en què ho feien era com­pli­cat.

Els avis van acon­se­guir el pa i el sos­tre; els pares, la lli­ber­tat i els drets soci­als. I nosal­tres? En tenim prou de fer-nos coo­pe­rants a països del sud? De mili­tar en un par­tit o sin­di­cat un cop sor­tim de la facul­tat? Quin és el repte de la nos­tra gene­ració? Quina la lluita? La lli­ber­tat i drets són tan fràgils que molts els hem per­dut els últims anys sense ado­nar-nos-en. I aquells que en època dels avis van enri­quir-se, han tin­gut fills i néts que encara ens miren i riuen. Perquè ells sí tenen memòria i saben que la majo­ria per­dem, i una mino­ria sem­pre gua­nya. Com­promís, acció, sense espe­rar un rèdit per­so­nal a canvi. Sen­tir-nos comu­ni­tat en crisi i llui­tar per empo­de­rar-nos és el que ens cal.