Goig de turistes...

Fa goig pas­se­jar aquests dies pel cen­tre de Bar­ce­lona i obser­var que són pocs, per no dir ni un, els bars, res­tau­rants o boti­gues tan­cats per vacan­ces. Ara és pre­ci­sa­ment quan hi ha més negoci, quan la ciu­tat s'ha omplert fins a dalt de turis­tes (amb samar­reta o sense) que amb el mapa a la mà recor­ren la ciu­tat, omplen les esta­ci­ons de metro més cèntri­ques, bai­xen fins a les plat­ges i apro­fi­ten les rebai­xes per fer les últi­mes com­pres.

Bar­ce­lona és una des­ti­nació turística con­so­li­dada. D'això ningú en dubta. Quarta capi­tal d'Europa en per­noc­ta­ci­ons inter­na­ci­o­nals, es troba entre les vuit ciu­tats euro­pees amb encant, segons Lonely Pla­net. Quan par­lem de turisme a Bar­ce­lona tot són rècords: rècord de visi­tants, de per­noc­ta­ci­ons, d'ingres­sos, de creu­ris­tes... i això té un preu. Cada cop són més els bar­ce­lo­nins que se sen­ten estran­gers a la seva ciu­tat, que se sen­ten expul­sats dels seus car­rers, sense el seu espai vital. Pot­ser és qüestió d'acos­tu­mar-s'hi, però cal anar amb molta cura.

Bar­ce­lona, i també els bar­ce­lo­nins, no han de girar l'esquena al turisme amb la que està caient. Seria de bojos. És la prin­ci­pal font d'ingres­sos de la ciu­tat i això s'ha de cui­dar. Però s'ha de tenir cura i no aca­bar fora­gi­tant els turis­tes. Hem d'evi­tar que allò que ja inco­moda molts bar­ce­lo­nins no acabi inco­mo­dant també els visi­tants. Bar­ce­lona no pot con­ver­tir-se en un gran parc temàtic i per­dre l'encant que la carac­te­ritza i la fa espe­cial. Milers de per­so­nes, de nego­cis, depe­nen del turisme. Per això el visi­tant ha de tenir el seu espai, i el veí de Bar­ce­lona també. La con­vivència és i ha de ser pos­si­ble. Aquest és el repte.