Les coses clares

Farien bé els líders polítics dels par­tits majo­ri­ta­ris d'aquest país d'enten­dre que els ciu­ta­dans ja hem pas­sat pàgina i ens tro­bem, un cop més, un pas per davant d'ells.

No n'apre­nen, i tor­nen a come­tre el mateix error de l'any pas­sat. Quan l'eco­sis­tema polític català dis­cu­tia i apro­vava pro­pos­tes de pacte fis­cal, un milió i mig de cata­lans sor­tien al car­rer l'11 de Setem­bre per recla­mar la inde­pendència.

Ales­ho­res, els polítics, començant pel mateix pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, van saber lle­gir el que estava pas­sant i van moure fitxa. Un any després, però, la soci­e­tat cata­lana ha con­ti­nuat madu­rant cap a un nou model de país, inde­pen­dent i lliure, però molts dels seus polítics han tor­nat a que­dar-se enrere.

El tema del dret a deci­dir ja està superat. Men­tre els par­tits (no tots) s'ins­tal·len en la zona de con­fort de dema­nar l'exer­cici del dret a cele­brar la con­sulta, però sense par­lar clar sobre quina opció volen, el poble tor­narà a efec­tuar un sor­passo per l'esquerra als polítics i dei­xarà clar que vol la inde­pendència, amb una cadena humana que física­ment anirà del Pertús a Alca­nar, però que vir­tu­al­ment i infor­ma­tiva farà la volta al món.

Si volem que el procés sigui un èxit, cal que ens mullem. Tot­hom. El ridícul d'alguns diri­gents d'Unió (no pas tots, em consta que una part del diri­gents i crec que gran part dels mili­tants tenen clara la seva opció inde­pen­den­tista) que­darà ràpida­ment superat pels esde­ve­ni­ments. Si el procés avança a peu ferm a Escòcia, ha estat en part perquè el govern de Sal­mond parla clar i català: volen un referèndum i volen que la gent voti afir­ma­ti­va­ment. Unes lle­tres gegants blan­ques que diuen YES als jar­dins del cas­tell d'Edim­burg no dei­xen lloc a dub­tes.

Neces­si­tem que el par­tit que governa Cata­lu­nya pren­gui par­tit. Ja sabem que vol una con­sulta, però volem saber quin resul­tat vol. Les coses clares i la xoco­lata espessa.