Incontinència incívica

És un clàssic de l'estiu, però això no fa que deixi de ser pre­o­cu­pant. Pre­o­cu­pant perquè en lloc de millo­rar empit­jora, en una clara mos­tra que el civisme, lluny d'arre­lar, es difu­mina i sem­bla que­dat con­dem­nat a una sim­ple anècdota. El com­por­ta­ment incívic d'un sec­tor de la població ha fet que les admi­nis­tra­ci­ons hagin assu­mit el paper de germà gran, per­se­guint con­duc­tes incíviques, i san­ci­o­nant-les si s'escau. És trist que s'hagi hagut d'arri­bar a aquests extrems en una soci­e­tat dita moderna, on les nor­mes de con­vivència estan esta­bler­tes de fa força temps. El que és més trist, però, és que ni amb les orde­nan­ces a la mà s'acon­se­gueix posar fi als com­por­ta­ments incívics que difi­cul­ten la con­vivència.

El car­rer s'està con­ver­tint en un espai on tot s'hi val. Con­si­de­rat un espai de tot­hom, no és de ningú, i per tant els ciu­ta­dans no se sen­ten res­pon­sa­bles de tenir-ne cura. Això fa, per posar un exem­ple, que un pugui pixar tran­quil·lament al cos­tat d'un con­te­ni­dor d'escom­bra­ries perquè no passa res. Com que és al car­rer! La pre­gunta és: si fos casa seva, què farien? I el mateix passa amb els xiclets, les llau­nes, les buri­lles de tabac... i mol­tes coses més.

En lloc d'anar enda­vant anem enrere. I els nos­tres car­rers aca­ba­ran sem­blant més pro­pis de l'edat mit­jana que del segle XXI. Segur que hi haurà qui trobi argu­ments per jus­ti­fi­car certs com­por­ta­ments (pro­ble­mes d'incon­tinència, falta de lava­bos públics, de pape­re­res, de cen­drers...). Excu­ses de mal paga­dor. Si volem de van­tar-nos de ser una soci­e­tat avançada no podem tor­nar als com­por­ta­ments dels nos­tres avant­pas­sats. On queda l'edu­cació?