L'epidèmia del sobiranisme

Cata­lu­nya pateix els pri­mers símpto­mes d'un epidèmia que amb el temps, no massa, pot pro­vo­car uns danys incal­cu­la­bles i irre­pa­ra­bles. Aquest és el diagnòstic que deu fer-se més d'un avall de l'Ebre de creure's fil per randa la caverna mediàtica. Ja sigui l'escrita, la radi­ada o la tele­vi­sada. Fa unes set­ma­nes un diari cul­pava el sobi­ra­nisme de l'èxode d'immi­grants que han aban­do­nat el país en l'últim any. Impa­ga­ble. Es veu que la crisi i l'atur no hi tenen res a veure. Dies més tard, un fla­mant con­se­ller d'Eco­no­mia de la Comu­ni­tat de Madrid es van­tava que cen­te­nars d'empre­ses, més d'un miler, havien dei­xat Cata­lu­nya ofe­ga­des pels ele­vats impos­tos del govern sobi­ra­nista català. És a dir, que cen­te­nars d'empre­ses han deci­dit tras­lla­dar-se a la Villa y Corte, dei­xant al car­rer milers de tre­ba­lla­dors. Vaja, que dar­rere tot això no hi ha la crisi, sinó l'epidèmia del sobi­ra­nisme, que amenaça de des­truir la uni­tat d'Espa­nya.

A un només li queda l'espe­rança de pen­sar que més enllà de l'Ebre hi ha gent amb una mica de sen­deri i espe­rit crític per pen­sar que la cosa no va ben bé així. Que el poble català vol deci­dir què fer amb el seu futur mit­jançant una con­sulta, sí. Que són molts els que espe­ren que el final del viatge sigui la inde­pendència, també. Però per expli­car això no cal men­tir tan des­ca­ra­da­ment, ni mani­pu­lar el per­so­nal. A veure si hau­rem de lle­gir que el des­cens de la població d'abe­lles a Cata­lu­nya és a con­seqüència del sobi­ra­nisme, com del procés migra­tori dels bancs de medu­ses cap a les cos­tes anda­lu­ses... O del des­cens dels incen­dis i la falta de plu­ges. Sis­plau, siguem seri­o­sos!