Atrapats pel món medieval

Aquesta és la història d'un èxit. La d'un poble i la seva gent que han sabut fer del seu pas­sat i el seu patri­moni el prin­ci­pal actiu. I en aquesta fita no només es trac­tava d'apro­fi­tar allò que els seus avant­pas­sats els havien dei­xat en herència, sinó mirar d'embe­llir aquest lle­gat, no tan sols con­ser­vant-lo, sinó també pro­cu­rant fer-lo més uni­ver­sal. Un estil arqui­tectònic, el romànic, que impri­meix per­so­na­li­tat al muni­cipi; una cul­tura, la jueva, que atre­sora conei­xe­ment i tra­dició, per­fecte com­ple­ment de l'autòctona; una cuina, la volcànica, que lla­vors com ara ja era de pro­xi­mi­tat, i sobre­tot un refe­rent que l'ha aju­dat a ubi­car-lo en el mapa: el pont, un monu­ment que és més que una cons­trucció per pas­sar les aigües del riu Fluvià. El pont és com un far que ha il·lumi­nat el camí cap a aquest èxit col·lec­tiu. A Besalú, a la Gar­rotxa, ja fa molts anys que al vol­tant del que va ser la capi­tal del com­tat s'hi cele­bra una festa que té més ano­me­nada que la festa major en honor dels sants Prim i Felicià, patrons del poble. Gràcies a l'empenta de tot­hom, cada pri­mer cap de set­mana de setem­bre el Besalú Medi­e­val fa pos­si­ble un viatge en el temps. Són dos dies per recu­lar fins aque­lla època. Poder bai­xar les esca­les de pedra que et cap­bus­sen en un dels llocs més sagrats pels jueus, el micvé, els banys de puri­fi­cació. Tenir la pos­si­bi­li­tat de notar l'alè dels cavalls i la suor dels cava­llers en el fra­gor del tor­neig perquè es pot viure des de pri­mera fila. I poder pal­par la vida quo­ti­di­ana, lluny dels palaus i tem­ples, a qual­se­vol racó però sobre­tot al car­rer dels Atra­pats. Un catàleg de les des­fer­res i misèries huma­nes que vaga­re­ja­ven pels car­rers rònecs, fos­cos i bruts de qual­se­vol ciu­tat. Aquesta és una de les millors ini­ci­a­ti­ves de la festa que ha sor­tit del cap d'un dels seus veïns i que cada any que passa –ja en són set– aixeca més expec­tació. Hi ha cues per des­fi­lar per un car­reró de mala mort, el car­rer de la Font, que va de l'Antic Hos­pi­tal de Sant Julià als Horts. Estic total­ment atra­pat pel món medi­e­val i temo que per culpa de les reta­lla­des es pugui apa­gar la llum del far que ha guiat aquest poble des de les tene­bres medi­e­vals fins avui.