Moltes cadenes

És curiós que tot aquest tema de la Via Cata­lana cap a la Inde­pendència hagi can­viat la con­no­tació d'un mot que nor­mal­ment va asso­ciat a la manca de lli­ber­tat, a la coacció i al sot­me­ti­ment: cadena. Una cadena es fa ser­vir per man­te­nir quel­com lli­gat, per evi­tar que no se'ns escapi o que no ens ho robin. La vir­tut de la Via Cata­lana és haver can­viat aquesta con­no­tació i fer de la cadena una eina d'alli­be­ra­ment.

Alhora, quan molts poders mediàtics i fàctics ens començaven a fer creure que el procés s'estava desin­flant, la Via Cata­lana ens ha tor­nat la il·lusió de veure que tot és a les nos­tres mans i que els líders polítics van, un cop més, a remolc de la volun­tat majo­ritària dels cata­lans, un fet que posa molt ner­vi­o­sos els con­tra­ris a la inde­pendència, perquè és molt més difícil fer front a tot un poble que a un gra­pat de polítics més o menys per­sis­tents.

Aquest ner­vi­o­sisme pro­voca reac­ci­ons molt diver­ti­des, com ara la cadena con­vo­cada per grups uni­o­nis­tes per encer­clar la Sagrada Família, en què hi haurà la presència de la pre­si­denta del PP, Alícia Sánchez Camacho, si els seus asses­sors no li fan fer marxa enrere per evi­tar un ridícul èpic.

Totes les pro­pos­tes sobre el futur de Cata­lu­nya són legítimes, per això crec que el dia 11 de setem­bre s'hau­rien de fer totes les cade­nes pos­si­bles, per poder com­pa­rar el suport popu­lar a cada pro­posta. Que els uni­o­nis­tes con­vençuts que cal dei­xar-ho tot com està facin la seva cadena humana, a veure si són capaços d'encer­clar la Sagrada Família. Que Pere Navarro con­vo­qui una cadena fede­ra­lista per sumar tot­hom qui cre­gui que una Espa­nya on tots els pobles con­vis­quin en igual­tat és pos­si­ble. Que Duran i Lleida orga­nitzi una cadena humana con­fe­de­ra­lista. Fins i tot si l'ine­fa­ble Cao de Benós vol pro­po­sar la ins­tau­ració d'una dinas­tia comu­nista here­ditària a Cata­lu­nya, que con­vo­qui una Via Esta­li­nista.

Ben pen­sat, no en cal­dran, d'altres cade­nes. El dia 11 de setem­bre Cata­lu­nya i el món tin­dran ben clara quina és la volun­tat majo­ritària del poble català.