Encadenats

No m'agrada enca­de­nar-me a res, i menys al futur incert i car­re­gat de pre­o­cu­pants núvols ideològics que pre­sa­gien tem­pesta. Els orga­nit­za­dors d'aquesta enllaçada popu­lar per la Diada han dei­xat molt clar que l'acti­vi­tat és per a la inde­pendència de Cata­lu­nya i no pel dret a deci­dir dels ciu­ta­dans com sem­bla­ria lògic atès que abans d'enviar el país a la ruïna econòmica i social se suposa que s'hau­ria de pre­gun­tar al poble, oi? Dime­cres que ve seran molts però no seran tots i, com sem­pre, la massa inde­cisa, silen­ci­osa i/o indi­fe­rent serà la majo­ritària, però a nivell mediàtic no serà relle­vant la seva no-par­ti­ci­pació. Observo també que, en aquesta espi­ral de demagògica il·lusió popu­lista, els matei­xos que estan sota el prisma de la justícia sota greus acu­sa­ci­ons de finançament il·legal han ende­gat una cam­pa­nya asse­gu­rant sense cap mena de base que una Cata­lu­nya inde­pen­dent tin­dria un 10% menys d'atur, que tot­hom gua­nya­ria més diners, que això podria ser l'hòstia i tot­hom seria feliç. El mateix par­tit i els seus socis res­pon­sa­bles de les reta­lla­des en la sani­tat, en l'edu­cació, en les assistències soci­als, etc., inten­ten ama­gar les seves res­pon­sa­bi­li­tats de govern en una fugida enda­vant pro­me­tent un futur enllu­er­na­dor segu­ra­ment amb l'espe­rança que un estat propi acabi tapant les seves múlti­ples ver­go­nyes. En aquest con­text, el cons­tant i rei­te­rat debat entorn de la iden­ti­tat ens fa per­dre la visió de la rea­li­tat, i, per tant, les con­seqüències de la crisi, la gent que ho passa mala­ment, els casos de cor­rupció, les reta­lla­des i el mal govern pas­sen a un segon terme, la qual cosa ja convé a segons qui ja que, de pas­sada, l'obsessió per la secessió impos­si­bi­lita que es pugui bas­tir una alter­na­tiva d'esquer­res amb cara i ulls. És clar que la situ­ació s'ha tibat tant que si no pen­ges el lloro a la fines­tra (l'este­lada) i no mani­fes­tes ober­ta­ment que faràs pinya en la cadena (símbol con­trari a la lli­ber­tat, per cert) de la Diada ja et miren mala­ment i es pen­sen que o ets un esbirro del PP o un pèssim català. Joel Joan, pèssim actor que fa mala­ba­ris­mes per poder sor­tir sovint als mit­jans, va arri­bar a dir que els que no pen­ses­sin com ell hau­rien de ser con­si­de­rats traïdors. Suposo que per no ser tit­llada de traïdora l'alcal­dessa de Palamós ha fet pen­jar la ban­dera inde­pen­den­tista en una plaça pública en lloc de la senyera com hau­ria de ser el més lògic i natu­ral. Però, tal com estan les coses, què hi ha de lògic en tot aquest lamen­ta­ble procés cap al no-res?