Veus del Pamano

Al cos­tat del riu Pamano –uni­ver­sa­lit­zat per Jaume Cabré– s'escol­ten de veri­tat veus que tenen quasi tres-cents anys. Són les de les cam­pa­nes de Ber­nui, poble encim­be­llat en el melic de la vall d'Àssua, al Pallars Sobirà. He escol­tat un cop més aquest estiu el cant de joia d'aques­tes dues cam­pa­nes el matí de festa major, per la Mare de Déu d'agost. Dies abans vaig veure de prop les seves boques d'uns 680 mm de diàmetre i els batalls potents de les seves goles. Era allí, davant l'església romànica, quan foren dava­lla­des per una grua. Calia afer­mar-les en uns jous nous. El pas dels anys havia malmès els antics. Els d'ara són de fusta d'iroko, resis­tent als fongs i a la severa cli­ma­to­lo­gia del Piri­neu de Lleida.

Em vaig sen­tir pri­vi­le­giat com a peri­o­dista en poder obser­var com asse­gu­ra­ven que aques­tes cor­des vocals del Pamano del segle XVIII seguis­sin bran­dant per molts anys. Aquesta avi­nen­tesa em va empènyer també a fer d'epi­gra­fista impro­vi­sat i profà, amb l'ajuda d'un amic his­to­ri­a­dor i d'una jove de Casa Ale­gre. Abans que els cam­pa­ners s'enfi­les­sin bas­tida amunt per tal de collar-les a la paret d'espa­da­nya, llegírem les ins­crip­ci­ons. Una cam­pana és feta a Rialp el 1733, i porta en llatí aquesta ins­cripció: “Al nom de Jesús doble­guin el genoll tots els qui són del cel, de la terra i de l'infern.” Una exhor­tació tan vehe­ment només podia venir del com­ba­tiu sant Pau. Recor­dava una imatge seva amb un lli­bre obert on figu­ren aques­tes parau­les. En arri­bar a casa vaig con­sul­tar la Bíblia de Mont­ser­rat. La frase és de l'epístola als Fili­pencs (2,10). L'altra cam­pana és del 1763. Es diu Maria. Ins­cripció lacònica. En trenta anys s'havien apai­va­gat els ànims redemp­tors dels ins­pi­ra­dors de tex­tos de coll de cam­pana.

Tot això ho podem saber gràcies a la gent de Ber­nui, els qui hi viuen sem­pre, sobre­tot, i els qui hi pas­sen dies de lleure. Reno­var jous de cam­pa­nes té un cost. És pos­si­ble fer-hi front per la crei­xent volun­tat de ser­var, per part de tots ple­gats –inclo­ses les admi­nis­tra­ci­ons–, el patri­moni de les altes valls cata­la­nes.