Cadena de Farners

Són la Laura C., la Sílvia A., l'Andreu C. i molts més que se'm men­ja­rien l'espai. Parlo dels joves volun­ta­ris de Far­ners per la Inde­pendència. No se'ls coneix una militància par­ti­dista monolítica, tre­ba­llen des de la base. Cre­uen en la nació cata­lana i han acon­se­guit que molta altra gent també hi cre­gui. La seva eficàcia, gene­ro­si­tat i entu­si­asme ha mobi­lit­zat més de mil colo­mencs per anar a la cadena. Hores, dies, mesos de feina. Si ets inde­pen­den­tista, par­lar amb ells equi­val a una injecció d'opti­misme. Si no ho ets, a una de sere­ni­tat i bona edu­cació. És en Josep C., un colo­menc que no ha anat a la cadena perquè no hi està d'acord. Mili­tava acti­va­ment en un par­tit espa­nyo­lista i ha dei­xat de mili­tar-hi perquè ja no creu en cap polític. Se sent català i espa­nyol alhora i està segur que la inde­pendència no la toca­rem ni amb la punta dels dits. Però no refusa mai el diàleg ni insulta ningú. Freqüenta les tertúlies de car­rer, on la seva sor­ne­gue­ria té un punt de cali­desa ben con­for­ta­ble. És la Fàtima R., una colo­menca mar­ro­quina que parla un català excel·lent no pas per res, sen­zi­lla­ment perquè a la feina tot­hom li parla així. Li vaig rega­lar una este­lada “bal­co­nera” i la va accep­tar amb tota natu­ra­li­tat. Quan li vaig dir que era per a l'11-S em va dema­nar estra­nyada per què celebràvem els cata­lans la cai­guda de les tor­res bes­so­nes de Nova York. No sabia res de la Diada ni tam­poc, és clar, de la cadena. Va més des­pis­tada que un car­gol en un acce­le­ra­dor de partícules... Doncs això, ja ho veuen, és el poble. Cada poble i ciu­tat de Cata­lu­nya. Con­vin­dria no obli­dar aquesta com­ple­xi­tat social. Tots ple­gats fem una cadena diària de parau­les, tertúlies i ajuts domèstics. Ara que sem­bla que la truita s'ha girat defi­ni­ti­va­ment i que la cor­re­lació de for­ces ha can­viat, seria bo que la majo­ria inde­pen­den­tista no es mostrés exclo­ent amb ningú, sinó didàctica, i que la mino­ria espa­nyo­lista no s'ericés com un gat amenaçat. Hem de pre­ser­var la con­vivència quo­ti­di­ana. Munire en llatí vol dir “reforçar”. I d'aquí surt un mot que s'enca­dena amb una força entra­nya­ble: co-muni­tat.