Casa nostra és vostra

Aquesta set­mana hem sabut que el volcà més gros del món està apa­gat des de fa 140 mili­ons d'anys i que no es pot veure perquè l'oceà Pacífic el tapa. Feli­ci­tats al que l'ha des­co­bert. Li dedi­ca­rem un lloc d'honor al rànquing de les des­co­ber­tes inútils. De coses que no es poden veure en aquest món n'hi ha mol­tes més, però segur que són poques com­pa­ra­des amb les que se saben que hi són i que no es volen dir o que no es volen veure. Cata­lu­nya, per exem­ple, ha estat durant anys invi­si­ble per a molta gent. Ho con­ti­nua essent per a alguns de Madrid. I és curiós cons­ta­tar que no ho sigui la majo­ria silen­ci­osa, tal com diuen alguns d'ells ara. Però també n'hi ha que igno­ren Cata­lu­nya des de dins estant. Vaig conèixer, per exem­ple, una escrip­tora espe­ci­a­lit­zada a denun­ciar qual­se­vol injustícia de Mèxic però a igno­rar mol­tes de les rei­vin­di­ca­ci­ons que tenien a veure amb Cata­lu­nya. I no vull dir que no tingués raó. Amb Mèxic, en tenia. És clar. I és que hi ha tan­tes cau­ses per defen­sar en el món que el que és difícil és no tro­bar-ne algu­nes que s'adi­guin al nos­tre per­fil i a les nos­tres cir­cumstàncies i neces­si­tats imme­di­a­tes. Sem­bla, doncs, que ara que el país es belluga serà rela­ti­va­ment fàcil que par­tits polítics, intel·lec­tu­als i opi­na­dors de tota classe es res­situïn. Ben­vin­guts a casa! Això mateix va pas­sar al final del fran­quisme i, un cop el canvi d'ide­ari va començar a tenir prou gruix, els his­to­ri­a­dors van bate­jar-ho com la tran­sició. I a alguns els han donat reco­nei­xe­ments, honors i pre­mis per haver-la sabut fer prou bé. I està bé. Sense ells molts dels que no tenim ni ambi­ci­ons ni prou apti­tuds polítiques no sabríem del cert que anem bé. Sí. Els neces­si­tem. Ara a nosal­tres ens ha tocat enca­de­nar-nos, després de fer vota­ci­ons de cos­te­llada. I està bé que sem­bli que tot això s'encar­rila. Tots ani­rem més bé si és així. També els que ani­ran apun­tant-s'hi o els que ja s'hi han anat apun­tant perquè, com ja sabem, casa nos­tra és també casa vos­tra.