No hi havia ni pa

El títol de l'arti­cle no té res a veure amb el pa com a anto­nomàsia del men­jar. En mol­tes cul­tu­res del món el pa és l'ali­ment essen­cial que sim­bo­litza una manera de men­jar i de viure. Dir d'un lloc que no hi havia ni pa seria d'una des­qua­li­fi­cació abso­luta si no fos que la frase la va pro­nun­ciar un for­ner entu­si­as­mat perquè se'n va anar de vacan­ces a un país asiàtic en què l'ali­ment cen­tral és l'arròs i no el pa. Li va sor­tir de l'ànima: “No hi havia ni pa!” Volia dir que havia acon­se­guit obli­dar-se com­ple­ta­ment de la feina.

Fa dos estius el for­ner va sal­tar-se les vacan­ces per refor­mar la botiga i l'any pas­sat tam­poc no en va fer perquè va reno­var la maquinària. Parlo d'un bon for­ner, jove, inquiet, exi­gent, que amplia l'oferta amb pans autènti­ca­ment arte­sa­nals, que va a bus­car les millors fari­nes a França i que incor­pora nove­tats amb bon cri­teri. L'última és una màquina de lles­car que no masega el pa i que per­met triar el gruix de les lles­ques. El for­ner doncs, després de mil dies de no fer-ne, se'n va anar de vacan­ces i va triar un lloc on no hi havia ni pa.

L'amor a l'ofici és absor­bent. Des­can­sar de debò és dei­xar de bar­ri­nar i això no s'acon­se­gueix així com així. No em refe­reixo a l'addicció malal­tissa al tre­ball ni a l'escla­vatge de qui es veu obli­gat a pen­car més del compte perquè no té cap més remei. Parlo de l'obsessió cre­a­tiva, bàsica en qual­se­vol feina intel·lec­tual però també en mol­tes d'altres que només sem­blen manu­als. Pen­sar, repen­sar, donar vol­tes, con­si­de­rar hipòtesis, desen­vo­lu­par idees i deses­ti­mar-ne forma part del dina­misme pro­fes­si­o­nal. I estic segur que del dina­misme del país. Molta gent no pot fer vacan­ces, però sem­pre n'hi ha que, podent-ne fer, es dedi­quen a millo­rar, a reci­clar-se, a fer un salt enda­vant. L'ambició més posi­tiva i necessària és la més sim­ple, la de voler fer la feina cada dia més bé. Amb sacri­fi­cis, és clar.