Qüestió de fons

La pro­posta de l'Ajun­ta­ment de Girona de com­prar el fons d'art San­tos Tor­ro­e­lla per qua­tre mili­ons d'euros ha tin­gut almenys la vir­tut d'obrir un debat a la ciu­tat que ha trans­cen­dit l'aspecte con­cret de la con­trovèrsia per situar-se en l'horitzó de les polítiques cul­tu­rals que cal­dria ende­gar en el futur. Vagi per enda­vant que no em sem­bla cor­recte plan­te­jar ara una des­pesa milionària per una col·lecció que, segons els experts, no només no s'ho val, sinó que aquesta “oferta” ja havia estat rebut­jada ante­ri­or­ment per algu­nes ins­ti­tu­ci­ons museísti­ques. Diuen que en el paquet hi va la res­tau­ració de la casa Pas­tors (antiga Audiència) i, per tant, a la suma dels qua­tre mili­ons caldrà afe­gir-n'hi set o vuit més per a les obres d'habi­li­tació d'aquest edi­fici com a museu, la qual cosa ens porta a pre­veure un mínim de dotze mili­ons d'euros a repar­tir en els pres­su­pos­tos dels pro­pers anys. Ens podem per­me­tre aquest dis­pendi quan la ciu­tat té tants pro­ble­mes soci­als i tan­tes neces­si­tats cul­tu­rals? Si es tira enda­vant la com­pra, és indub­ta­ble que aquest fons d'art anirà a parar a un magat­zem muni­ci­pal i les obres faran com­pa­nyia cri­ant fines pàtines de pols amb els fons del Museu d'Art o del Museu d'Història de la Ciu­tat, alguns dels quals con­te­nen autènti­ques joies de gran valor que mai s'han expo­sat. En lloc, doncs, de des­ti­nar mili­ons d'euros per com­prar més obra, no seria lògic ela­bo­rar un pro­jecte de futur que con­tem­pli la pos­si­bi­li­tat de treure de l'ostra­cisme i dig­ni­fi­car les peces que ja tenim i que roma­nen en un com­plet oblit? Fa uns dies, una bona colla d'artis­tes giro­nins sig­na­ren un arti­cle con­junt cri­ti­cant aquesta pro­posta muni­ci­pal bo i dema­nant que l'Ajun­ta­ment expliqués d'una vegada quin són els seus pro­gra­mes i pro­jec­tes cul­tu­rals a curt, mitjà i llarg ter­mini. Efec­ti­va­ment, a Girona li cal una empenta en polítiques cul­tu­rals que pos­si­bi­li­tin la par­ti­ci­pació i la cohesió social de la població i no pas una des­pesa inútil i sense sen­tit. L'atracció turística que s'addu­eix per por­tar aquesta col·lecció a Girona i pagar-ne aquesta for­tuna ningú no se la creu perquè és evi­dent que el seu con­tin­gut no atraurà més gent que la que actu­al­ment acu­deix a les mos­tres tem­po­rals o les (poques) que ja visi­ten els museus de la ciu­tat. El con­se­ller Mas­ca­rell s'ha afa­nyat a beneir l'ope­ració però dei­xant molt clar que la Gene­ra­li­tat no hi posarà ni un euro i, per tant, l'Ajun­ta­ment haurà d'assu­mir ínte­gra­ment el cost. Què hi ha al dar­rere de tanta urgència? Turisme? Au va!