Una cosa que no existeix

Aquest món és ple de coses que no exis­tei­xen. No hi ha, per exem­ple, intel·lec­tu­als espa­nyols com­pro­me­sos amb el procés democràtic de tran­sició naci­o­nal de Cata­lu­nya. Hi ha cata­lans que els bus­quen inútil­ment. Molts d'ells són ter­tu­li­ans o arti­cu­lis­tes. De tant en tant, ho fan públic i, en gene­ral, s'estra­nyen perquè no en tro­ben cap. Tot por­ta­ria a pen­sar que no n'hi ha, com de bolets a Santa Maria d'Oló, on, diu­menge pas­sat, em deien que no se'n fan perquè el bosc és molt sec. Però d'haver-n'hi, n'hi ha. Pocs, però n'hi ha. D'intel·lec­tu­als, no de bolets. Ho sabem perquè de tant en tant algun ter­tulià o algun arti­cu­lista té sort, en troba un i ens ho fa saber. Però, lla­vors passa que no acaba de ser ben bé un intel·lec­tual, com el can­tant Ramoncín o l'entre­na­dor Vicente del Bos­que, i que, quan són intel·lec­tu­als, ofi­ci­al­ment, són com l'escrip­tor Suso de Toro, que és gallec, o el peri­o­dista Iñaki Gabi­londo, que va néixer a Sant Sebastià i que es diu Pujol de segon cognom. No són ben bé espa­nyols. No. O no ho són amb prou pedigrí, espa­nyols d'aquells que en el cas, hipotètic i anti­cons­ti­tu­ci­o­nal, que un dia ho pogues­sin triar, que no arri­barà, com ja saben, no és segur que tri­a­rien ser espa­nyols tal com manen Déu, la Cons­ti­tució, el sen­tit comú i la Unió Euro­pea. Però el més curiós és que tam­poc no aca­ben de ser ben bé espa­nyols alguns dels que dar­re­ra­ment han mani­fes­tat que els cata­lans no tenim dret a votar què volem ser perquè hi hau­ria el perill que ens passéssim en ver­mell un semàfor. Sí. No és ben bé espa­nyol, Var­gas Llosa, que és peruà, o Javier Cer­cas, que, fins a on sé, sem­pre ha dit que era de Girona o d'Iba­her­nando. És clar que això no vol dir que no tin­guin el dret a opi­nar. Oi tant que el tenen! Jo mateix estic opi­nant i ja veuen que, com­pa­rat amb ells, d'intel·lec­tual, res de res, i d'espa­nyol, només fins allà on la Cons­ti­tució ho mana.