No és quadrada ni rodona

Llegíem la set­mana pas­sada en aquest diari que Germà Gordó, el con­se­ller de Justícia, ha infor­mat que el 2016 es podria començar a ender­ro­car la presó Model de Bar­ce­lona. Avui dia, ens escan­da­lit­zem de saber que din­tre de la presó Model s'enca­beix una població d'entre 1.500 i 2.000 reclu­sos. A mi, l'època que m'enutja més és la dels anys 1939-1942, quan la presó va arri­bar a adme­tre una població de fins a 15.000 reclu­sos, en gran mesura, pre­so­ners de guerra i pre­so­ners polítics. La cone­guda cin­quena gale­ria, la dels con­dem­nats, era plena a ves­sar: a cada cel·la, de sis a deu per­so­nes.

D'entre els milers d'empre­so­nats d'ales­ho­res, n'hi havia, sig­ni­fi­ca­ti­va­ment, d'Estat Català, de la CNT i de la des­ar­ti­cu­lada plana major del PSU de Cata­lu­nya. Para­do­xal­ment, tota aquesta ger­nació reclusa era la que s'ocu­pava dels ser­veis indis­pen­sa­bles per al fun­ci­o­na­ment de la presó. La guàrdia exte­rior de l'esta­bli­ment i un reduït nom­bre de fun­ci­o­na­ris que con­tro­la­ven els ser­veis en qua­li­tat d'ofi­ci­als eren els únics vigi­lants de què dis­po­sava la Model. Els pre­sos s'encar­re­ga­ven de la resta. Ho feien tot: feien el men­jar a les cui­nes i el repar­tien, dis­tribuïen el cor­reu, tre­ba­lla­ven al pati de la presó, eren a les ofi­ci­nes de cada gale­ria, feien el con­trol del nom­bre de pre­sos, admi­nis­tra­ven la presó… Alguns ocu­pa­ven posi­ci­ons de tanta res­pon­sa­bi­li­tat que, fins i tot, la secre­ta­ria par­ti­cu­lar del direc­tor era ocu­pada per reclu­sos.

Si un bon dia els reclu­sos hagues­sin deci­dit de no par­ti­ci­par en la vida activa din­tre de la presó i s'hagues­sin limi­tat a no fer res, l'esta­bli­ment peni­ten­ci­ari hau­ria hagut de tan­car, o s'hau­ria hagut d'engran­dir per a des­ti­nar-hi més fun­ci­o­na­ris, o hau­ria cal­gut fer fora tots els empre­so­nats. Tan­ma­teix, aquells homes, majo­ritària­ment pri­vats de lli­ber­tat per motius polítics, vivien expo­sats per­ma­nent­ment a la pena de mort. Durant la dècada dels cin­quanta, més de 1.700 reclu­sos van ser exe­cu­tats, 23 dels quals a gar­rot vil en el pati mateix de la presó i la resta, al Camp de la Bota. De fet, des de la posada en marxa de la presó Model l'any 1904, entre els murs hi ha hagut una qua­ran­tena d'exe­cu­ci­ons legals, la dar­rera de les quals la de Sal­va­dor Puig Antich, l'any 1974. Cada vegada que s'anun­cia l'ender­ro­ca­ment de la presó Model, no puc evi­tar recor­dar la cançó de Fran­cesc Pi de la Serra: “Quina presó més bonica que tenim a Bar­ce­lona. És tota grisa per fora, no és qua­drada ni rodona. És una presó model, a Bar­ce­lona fidel”.