‘La nova Catalunya'

“Civi­li­tat és caràcter, i és cre­ació en el desen­vo­lu­pa­ment espi­ri­tual per a la plas­mació d'una cul­tura en el sen­tit més ample del mot. A major civi­li­tat, major sim­pli­fi­cació de la llei ins­tituïda en una nació. L'ins­tint i la passió des­a­pa­rei­xen de llurs fun­ci­ons civils, i la reflexió i el pen­sa­ment albi­ra­dor s'obren camí i sura la raó per for­nir el bloc col·lec­tiu amb llurs com­po­nents de ciu­ta­da­nia. Per arri­bar aquí, cal una gene­rosa labor de llurs parts inte­gra­do­res. Labor ètica, capa­ci­tat moral i dig­ni­tat de l'indi­vidu com a deno­mi­na­dor d'ell mateix... Cal coor­di­nar, per tant, l'esforç d'una tasca con­junta dels homes per pro­duir l'edu­cació social en idees i sen­ti­ments, que és el que cal donar ètica­ment per a la con­vivència i civi­li­tat d'una nis­saga.”

El frag­ment ante­rior és d'un assaig de Fran­cesc Pujol i Algueró, que fou metge de Bar­ce­lona, apas­si­o­nat per l'excur­si­o­nisme, i va publi­car lli­bres com ara Ori­en­ta­ci­ons d'excur­si­o­nisme, Excur­si­o­nisme i ciu­ta­da­nia i altres sobre el mateix tema. Dedicà el seu lli­bre La nova Cata­lu­nya a Joa­quim Gimeno Tor­res, gironí de soca-rel i apas­si­o­nat igual­ment de la mun­ta­nya. Era l'any 1933. La Segona República Espa­nyola s'aguan­tava amb difi­cul­tat, però s'havia apro­vat l'Esta­tut de Núria, que escam­pava un nou alè de lli­ber­tat. Per­so­nes des­lli­ga­des de la política, però fer­vo­ro­sa­ment ena­mo­ra­des de la terra cata­lana, amb el conei­xe­ment i l'emoció que només dóna tres­car sovint pels cims i bai­xar a les valls entre els silen­cis immor­tals de les con­tra­des, intuïen la urgència de pro­pa­gar una nova ètica, un nou res­pecte mutu, una nova manera d'enten­dre la con­vivència, que no fos la que fins lla­vors exis­tia, amb con­ti­nu­a­des pors pro­vo­ca­des per les remors de sabres i els pro­nun­ci­a­ments, com el pas­sat de feia poc del gene­ral San­jurjo i les ame­na­ces de la dreta fei­xista. Volien opo­sar-hi res­pecte, con­vivència i amor al país. Tots sabem com varen aca­bar aque­lles mires altruis­tes i gene­ro­ses: la victòria fran­quista les va ani­qui­lar.

En el moment actual, en què ens tro­bem immer­sos en un nou procés engres­ca­dor de canvi, mal­grat la quan­ti­tat d'esculls que tro­ba­rem pel camí, ens convé l'empenta de gent que de paraula, per escrit i també amb fets vul­gui con­fi­gu­rar una nova ètica, un nou sen­ti­ment de con­vivència, uns valors avançats de ciu­ta­da­nia, ger­ma­nor i sin­ce­ri­tat. Com ha de ser el futur de Cata­lu­nya? Ens hem d'acon­ten­tar a tor­nar a ser una imi­tació burda i suada del tarannà de les ins­ti­tu­ci­ons actu­als de l'Estat, amb tota la para­fernàlia, les influències i les des­vi­a­ci­ons interes­sa­des? És segur que hi ha un munt de per­so­nes que pro­pa­guen una nova ètica, una manera dife­rent d'enten­dre la con­vivència. El vic­ti­misme no ens pot por­tar enlloc: són els nos­tres pro­pis valors els únics que poden sal­var-nos.