Quan el carbó és vida

Aquests dies en què tots els fona­men­ta­lis­tes espa­nyols tenen la llei i la Cons­ti­tució a la boca i que, per més greu que ens sàpiga, encara vivim en una monar­quia, penso en un històric pri­vi­legi que el rei Jaume I va con­ce­dir el 23 de febrer de 1241 als veïns de Cal­des, Lla­gos­tera i Santa Seclina perquè els seus habi­tants i des­cen­dents pogues­sin anar a cacera, a treure lle­nya i fusta dels bos­cos, a collir glans i dur-hi els porcs a pas­tu­rar, entre altres con­ces­si­ons. Doncs bé, hau­rem de treure la pols a aquest pri­vi­legi, que encara va ser reco­ne­gut al segle XIX a demanda dels veïns de Lla­gos­tera, ja que acti­vi­tats com bus­car bolets o gau­dir del bosc van esde­ve­nint molt com­pli­ca­des. Fa just una set­mana vaig tro­bar una dot­zena de reigs. Només els bus­ca­dors que encara no s'han pogut estre­nar saben l'emoció que repre­senta aquesta gesta. Tot i que els sabe­ruts s'entes­ten a afir­mar que tin­drem una bona anyada de bolets, almenys a l'Arde­nya i les Gavar­res es difícil tro­bar-hi siu­renys i ous de reig, el men­jar dels déus, que deien els romans. Pot­ser, amb les plu­ges els pine­tells i rove­llons es dei­xa­ran veure amb més ale­gria, però cada cop més estem davant de pro­ble­mes logístics i humans que con­ver­tei­xen el fet d'anar a bus­car bolets en una odis­sea. Per una banda, estan envol­tant les grans pro­pi­e­tats amb tan­ques de fil­ferro, la qual cosa, afe­gida a la pro­li­fe­ració d'urba­nit­za­ci­ons en antics sòls rústecs, fa que cada dia sigui més difi­cultós tro­bar bos­cos lliu­res. Perquè, i aquesta és la segona part del drama, amb tanta publi­ci­tat tele­vi­siva, abun­den els hoo­li­gans bole­tai­res a l'hora de ras­clo­nar la pinassa, des­tros­sant-ho tot. A Lla­gos­tera, cele­bren la 11a Fira del Bolet, amb con­curs, mer­cat, visi­tes al nucli antic i acti­vi­tats diver­ses, amb espe­cial incidència en la gas­tro­no­mia del bolet a la Taverna del Casal o la Taverna Rere­mur de les Dones d'Arreu, entre d'altres, i les jor­na­des gas­tronòmiques als res­tau­rants de la vila. Un dels atrac­tius de la jor­nada, serà la pre­sen­tació del Pro­jecte Carbó d'Arde­nya i Gavar­res, que comença a pre­sen­tar les pri­me­res bos­ses de carbó. Els seus eslògans són pragmàtics, huma­nis­tes i exac­tes: “Un carbó que apaga incen­dis dóna vida al ter­ri­tori i futur a les per­so­nes.” Més clar, l'aigua. És un pro­jecte de la coo­pe­ra­tiva Idària que ha començat a fun­ci­o­nar amb micro­me­ce­natge: “Amb deu euros, tres qui­los de carbó i una abraçada!”