Opinió

Les dues hegemonies

De moment, l'hegemonia alemanya ens està resultant, als ciutadans del nostre país, molt més perjudicial que la nord-americana

Als ciu­ta­dans d'aquesta part d'Europa nas­cuts a la segona mei­tat del segle XX ens ha tocat viure sota dues hege­mo­nies: la dels Estats Units, fins a la cai­guda del Mur, i la d'Ale­ma­nya, des de molt pocs anys després. Aquesta cons­ta­tació no tin­dria altre valor que el mera­ment històric si no fos perquè, encara que no ho sem­bli, les dues hege­mo­nies han afec­tat i estan afec­tant de forma deci­siva les nos­tres vides. Les dues hege­mo­nies vénen mar­ca­des, com no podria ser d'altra manera, per la geo­gra­fia i per la història. En el moment de l'esclat de la guerra freda, Espa­nya –com a la resta de l'Europa dita Occi­den­tal– va caure del cantó ame­ricà. En això va tenir molta més sort que els països que van caure del cos­tat rus. Només cal recor­dar en quina situ­ació econòmica va sor­tir Espa­nya de la dic­ta­dura fran­quista i com­pa­rar-la amb la situ­ació dels països on s'havia implan­tat el comu­nisme real. Com ha expli­cat l'his­to­ri­a­dor Paul Pres­ton en la seva impres­cin­di­ble bio­gra­fia, la moder­nit­zació de l'eco­no­mia espa­nyola no es va fer sota l'impuls del gene­ral Franco sinó sota la seva incrèdula aqui­escència. Hi van jugar un paper fona­men­tal, en aquest procés, deter­mi­nats minis­tres econòmics lli­gats a l'Opus Dei i una figura tan sin­gu­lar com la del pro­fes­sor Sardà Dexeus, un cata­la­nista repu­blicà que va creure, en aquells anys, finals dels cin­quanta i prin­ci­pis dels sei­xanta, que el més impor­tant era posar fi a l'autar­quia i apos­tar per l'ober­tura i la com­pe­ti­ti­vi­tat. I fer-ho –que quedi ben clar– seguint el camí i les indi­ca­ci­ons del Banc Mun­dial.

L'hege­mo­nia nord-ame­ri­cana va ser una hege­mo­nia explícita que, si d'una banda obeïa la lògica de la guerra freda –i d'aquí, el suport al gene­ral Franco–, d'una altra apos­tava pels valors de la lli­ber­tat i la democràcia, que són els que han aca­bat tri­om­fant. Els ame­ri­cans no es van limi­tar a treure pro­fit mili­tar i econòmic d'Espa­nya, sinó que van pro­cu­rar que els pro­ba­bles futurs líders del país cone­gues­sin l'escala de valors de la seva soci­e­tat. Si repas­sem la bio­gra­fia de molts dels líders polítics, econòmics o empre­sa­ri­als de la Cata­lu­nya i l'Espa­nya de la Tran­sició –i dels següents– hi tro­ba­rem sovint una estada als Estats Units pagada per algun orga­nisme públic o pri­vat.

L'hege­mo­nia ale­ma­nya és molt dife­rent de la nord-ame­ri­cana. Per començar no és explícita ni afecta tots els camps. Com ha dit recent­ment Josep Piqué en una entre­vista, els ale­manys manen però no lide­ren. Manen sobre l'eco­no­mia però, per exem­ple, no lide­ren la vigilància mili­tar marítima al Medi­ter­rani per tal d'impe­dir –o fer menys dramàtica– l'arri­bada d'immi­grants amb pas­tera. Els ame­ri­cans ja hi hau­rien enviat la VI Flota, per enten­dre'ns. Els ale­manys tenen raó en quei­xar-se de les dis­bau­xes finan­ce­res dels països del sud d'Europa. Però la crisi econòmica no s'arre­glarà només des de l'ortodòxia. Calen mesu­res pre­ses des d'una pers­pec­tiva política de manera simi­lar a les mesu­res que els ame­ri­cans van pren­dre sobre l'Ale­ma­nya vençuda, i la seva eco­no­mia, a la sor­tida de la II Guerra Mun­dial.

La meva gene­ració va viure un anti­a­me­ri­ca­nisme induït; induït per l'altre país pro­ta­go­nista de la guerra freda i que va tenir la par­ti­ci­pació entu­si­asta de molts dels intel·lec­tu­als del país. Ara ningú con­rea l'anti­ger­ma­nisme sis­temàtic però no crec fer cap afir­mació massa ago­sa­rada si dic que, de moment, l'hege­mo­nia ale­ma­nya ens està resul­tant, als ciu­ta­dans del nos­tre país, molt més per­ju­di­cial que l'hege­mo­nia nord-ame­ri­cana. La història, a més, no fa sinó donar argu­ments als pit­jors pre­sa­gis. Per pri­mer cop en la història moderna d'Europa, Ale­ma­nya mana sense que cap país veí pugui fer-li de con­trapès. Aviat enyo­ra­rem els temps pas­sats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.