Rebel·lia: sí

Sóc cons­ci­ent que aquest arti­cle veurà la llum unes hores abans que se cele­bri la nos­tra dino­vena Nit de l'Empre­sari. Com molts lec­tors ja saben, l'eslògan d'aquesta edició és “En Rebel·lia Posi­tiva”. En clara referència a l'estat d'ànim dels empre­sa­ris en aquesta tar­dor del 2013. Per motius obvis, no és la meva intenció reve­lar anti­ci­pa­da­ment les línies del mis­satge d'aquesta nit, però he deci­dit expli­car qui­nes són les raons per les quals des de la Cecot ens hem decan­tat per mani­fes­tar que ens sen­tim en rebel·lia. I posi­tiva. En el con­text de visió que tenim sobre el país en el que volem tre­ba­llar i viure.

No és cap nove­tat dir que la nos­tra patro­nal està ali­ne­ada amb la ini­ci­a­tiva “del dret a deci­dir” i és enti­tat fun­da­dora de la taula cre­ada a tal efecte. Cal emmar­car aquesta posició en l'exer­cici de la gestió empre­sa­rial. Les soci­e­tats de capi­tal tre­ba­llen sobre la base de majo­ries, majo­ries reforçades, quòrums... és a dir, la democràcia és inse­pa­ra­ble de la gover­nança de les empre­ses. I el marc de qua­li­tat en el govern de les empre­ses està en per­ma­nent evo­lució per incor­po­rar més trans­parència, més con­trols quan­ti­ta­tius i qua­li­ta­tius per tenir un tei­xit empre­sa­rial eficaç, efi­ci­ent i amb prin­ci­pis ètics.

Per tant, estem sor­pre­sos i en rebel·lia quan des de sec­tors diver­sos es qüesti­ona el fet de con­sul­tar els ciu­ta­dans. Perquè con­sul­tar és un ele­ment estruc­tu­ral de qua­li­tat democràtica. En con­seqüència, mis­satge per a polítics i per a per­so­nes poc viat­ja­des: el dret a deci­dir arriba per que­dar-se, no serà per una sola vegada ni per una sola pre­gunta.

Aquesta tar­dor es detecta menys desànim i una visió de pos­si­ble inici d'una recu­pe­ració econòmica modesta, en un esce­nari fràgil. Aquesta visió posi­tiva que s'hau­ria d'anar obrint pas anímica­ment, ens obliga a ser tots molt raci­o­nals en la presa de deci­si­ons que afec­tin el fun­ci­o­na­ment de l'eco­no­mia i les empre­ses. Per tant neces­si­tem més velo­ci­tat en la presa de deci­si­ons dels governs i absència de con­ta­mi­nació política, espe­ci­al­ment amb les que tenen a veure amb ele­ments de com­pe­ti­ti­vi­tat dels sec­tors indus­tri­als, manu­fac­tu­rers i expor­ta­dors. També amb les que afec­ten el que empre­sa­ri­al­ment suc­ce­eix a Cata­lu­nya. I estem en rebel·lia perquè les empre­ses hem arri­bat fins a aquest punt, de poten­cial canvi de tendència a millor, òrfe­nes de deci­si­ons econòmiques i finan­ce­res (entre par­la­ments i governs) que faci­li­tin i acce­le­rin la moder­nit­zació i homo­lo­gació inter­na­ci­o­nal del país, com a fona­ments de reacció i gene­ra­do­res de major con­fiança.

L'etern divorci a Espa­nya entre les deci­si­ons econòmiques que neces­sita i demana l'empre­sa­riat i els poders polítics és una debi­li­tat estruc­tu­ral que va pas­sant fac­tura. Estem en rebel·lia per recon­duir aquesta anòmala pràctica que situa la política per sobre de l'acti­vi­tat empre­sa­rial i econòmica. Aquest espe­rit rebel l'expres­sem recla­mant el diàleg per­ma­nent i dis­cret per, des de la raci­o­na­li­tat, pro­vo­car deci­si­ons àgils i ben ori­en­ta­des.

Final­ment decla­rem que, pen­sant en les bases fona­men­tals del fun­ci­o­na­ment de les empre­ses, ni qual­se­vol soci­e­tat ni qual­se­vol estruc­tura d'estat ens con­ve­nen o ens interes­sen. Par­lem-ne ober­ta­ment, ràpida­ment, acor­dem-ho i comen­cem aquest camí de trans­for­mació i actu­a­lit­zació. Hem d'assu­mir que l'empresa és la cèl·lula mare de l'eco­no­mia dels països amb lli­ber­tat d'ini­ci­a­tiva. Les empre­ses esta­ran allà on se les res­pecti i se les ajudi a pro­gres­sar.