Blanc i negre

Aquesta set­mana han tor­nat les cues a molts cine­mes, que es que­da­ran sense espec­ta­dors a par­tir d'avui i fins l'any que ve, si tor­nen a repe­tir una fórmula que per­met veure una pel·lícula per menys de 3 euros. L'èxit d'aquesta ini­ci­a­tiva demos­tra que la crisi de les sales és només deguda al fet que el sec­tor no s'ha adap­tat al nou esce­nari mar­cat per la crisi. Han bai­xat els sous i al dar­rere els preus dels pisos, els dels cot­xes i els de pràcti­ca­ment tot. Però el de l'entrada del cinema es manté inal­te­ra­ble, com si els seus res­pon­sa­bles, envol­tats de moder­ni­tat i amb unes sales cada cop més con­for­ta­bles i equi­pa­des, vis­ques­sin anco­rats en un pas­sat no gaire llunyà, però que la gent nor­mal recorda quasi en blanc i negre.