Opinió

Competències en els adults

No deixem de mirar a l'escola però ampliem la perspectiva

Fa pocs dies l'OCDE ha publi­cat el pri­mer informe cor­res­po­nent al Pro­grama Inter­na­ci­o­nal per a l'Ava­lu­ació de les Com­petències dels Adults (PIACC), també cone­gut com l'Informe PISA per a adults. Aquest estudi ana­litza les com­petències lec­to­res i matemàtiques de la població entre 16 i 65 anys en 23 països. Els resul­tats de l'Estat espa­nyol es situen en les últi­mes posi­ci­ons. En con­cret, en la com­petència matemàtica, en el dar­rer lloc amb 246 punts, just dar­rere d'Itàlia, que en té 247. La mit­jana de la UE és de 268 punts i la de la OCDE, de 269. Els països cap­da­van­ters en matemàtiques són el Japó (288 punts) i Finlàndia (282). Pel que fa a la com­petència de com­prensió lec­tora, l'Estat espa­nyol està en la penúltima posició amb 252 punts, just abans d'Itàlia, que es situa en l'últim lloc amb 250 punts. Aquí la mit­jana de la UE és de 271 punts i la de l'OCDE, de 273. El Japó i Finlàndia repe­tei­xen en les pri­me­res posi­ci­ons amb 296 punts i 288 res­pec­ti­va­ment.

Tots els infor­mes d'aques­tes carac­terísti­ques repre­sen­ten només apro­xi­ma­ci­ons par­ci­als a la rea­li­tat que pre­te­nen mesu­rar. I, per tant, les valo­ra­ci­ons dels resul­tats s'han de fer amb prudència. Més quan es tracta de veri­fi­car com­petències amb pobla­ci­ons tan àmplies i tan hete­rogènies com la mos­tra asse­nya­lada. Tot i així, tam­poc seria rao­na­ble menys­te­nir els resul­tats obtin­guts que, segu­ra­ment, ens poden asse­nya­lar algu­nes raons que expli­ca­rien, si més no en part, les diferències entre pobla­ci­ons que han estat sot­me­ses en les dar­re­res dècades a molt diver­ses influències cul­tu­rals, soci­als, polítiques, etc.

En el cas de l'Estat espa­nyol convé fer memòria d'on venim. Cal recor­dar que la població que es situa en les fran­ges de 45 a 65 anys, que són els que pun­tuen més baix en relació amb els altres països en l'Informe PIACC, van rebre una edu­cació fran­quista (ante­rior a la llei gene­ral de 1970) en un con­text amb altes cotes d'anal­fa­be­tisme i d'aban­do­na­ment pre­ma­tur del sis­tema edu­ca­tiu. Per tant, en edu­cació arros­se­guem un retard històric con­si­de­ra­ble en relació amb la majo­ria dels altres països ana­lit­zats. Tot i això, també és cert que en les dar­re­res dècades el nivell d'asso­li­ment, en aques­tes dues com­petències que ana­litza l'informe, tam­poc ha tin­gut una pro­gressió con­ti­nu­ada com ha succeït per exem­ple en països com ara Finlàndia, Flan­des, Holanda i Corea. Aquí ens hauríem de pre­gun­tar si el cons­tant reguit­zell de lleis edu­ca­ti­ves en l'etapa democràtica no han con­tribuït molt més a deses­ta­bi­lit­zar el nos­tre sis­tema edu­ca­tiu, que no pas a dotar-lo de fina­li­tats cohe­rents envers la millora pedagògica. I con­ti­nuem per­sis­tint en aquesta direcció.

Ara bé, ens equi­vo­caríem si només volguéssim res­pon­sa­bi­lit­zar el sis­tema edu­ca­tiu de les com­petències cul­tu­rals de la població adulta. El domini matemàtic i la com­prensió lec­tora no són les úniques com­petències que defi­nei­xen el nivell cul­tu­ral d'un indi­vidu o el d'una soci­e­tat. La cul­tura és molt més que això. Però també és cert que aques­tes dues for­men un cor­pus impres­cin­di­ble per asso­lir les cotes cul­tu­rals exi­gi­bles en una soci­e­tat con­tem­porània. Diem sovint que ens tro­bem en la soci­e­tat de la infor­mació i la comu­ni­cació, on les opor­tu­ni­tats edu­ca­ti­ves hi són arreu i no només a les aules d'esco­les i cen­tres d'ense­nya­ment. Tota la soci­e­tat educa i dese­duca. Per això les com­petències cul­tu­rals del con­junt de la població, espe­ci­al­ment la no esco­lar, són con­seqüència i reflex del valor que a la cul­tura i al conei­xe­ment atorga, pre­ci­sa­ment, aque­lla soci­e­tat. Pen­sem-hi quan ana­lit­zem dades com les de l'Informe PIACC. No dei­xem de mirar a l'escola però ampliem la pers­pec­tiva. Obser­vem tot l'entorn social, cul­tu­ral, polític, econòmic, dels mit­jans de comu­ni­cació, dels valors impe­rants, etc., i fem-nos cores­pon­sa­bles d'allò que tenim i som per, a con­ti­nu­ació, tre­ba­llar pel canvi i la millora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia