Opinió

Què faria la borsa si...

A la curta només hi ha plusvàlues per
als inversors i els mateixos desocupats

Què faria la borsa si s'anunciés que s'havia aca­bat la fam al món? Puja­ria, en una mos­tra natu­ral d'ale­gria, en com­pro­var que s'havia posat fi a una de les ver­go­nyes de la huma­ni­tat? No ho crec, ja que aquell fet no faria aug­men­tar la ren­di­bi­li­tat de les acci­ons de les empre­ses. Què faria la borsa si s'asse­gurés que la pau al món estava garan­tida durant uns quants anys? Aquí la res­posta ja no seria tan sen­zi­lla. Segu­ra­ment, la cotit­zació de les empre­ses ali­mentàries puja­ria, ja que el con­sum que­da­ria asse­gu­rat, men­tre que la de les empre­ses, que alguna relació podrien tenir amb les guer­res, des d'un cotxe 4x4 fins al preu de l'acer i de l'arma­ment bai­xa­ria, ja que els seria un mal anunci.

Sem­pre recor­daré quan els holan­de­sos que tenien el con­trol de La Seda de Bar­ce­lona van aban­do­nar els seus actius al Prat del Llo­bre­gat, com si fos una joguina espat­llada. Es van ven­dre les acci­ons per una pes­seta, van embar­car tots els seus exe­cu­tius en el pri­mer avió, van pas­sar a pèrdues les seves inver­si­ons, i passi-ho bé Cata­lu­nya. Aquell dia, les acci­ons de la com­pa­nyia que tenia el con­trol de La Seda van pujar a la Borsa d'Ams­ter­dam. Els acci­o­nis­tes esta­ven con­tents, perquè s'havien tret del damunt un negoci que els havia donat bene­fi­cis 50 anys, però que lla­vors arros­se­gava uns quants exer­ci­cis amb pèrdues.

La gent sen­si­ble s'enutja quan veu o li expli­quen aquests fets i la seva reacció és donar la culpa al mis­sat­ger, que és la borsa, el mer­cat de capi­tal o el sis­tema d'eco­no­mia de mer­cat. No s'adona que som nosal­tres els cul­pa­bles i la nos­tra cobdícia o la nos­tra inso­li­da­ri­tat els qui fan que la borsa hagi pujat ara a l'Estat espa­nyol, tot i haver-hi un 27% d'atur. I no ha pas­sat gran cosa, fora que el turisme ha anat bé, que alguns estats euro­peus no patei­xen tant com nosal­tres i que el pre­si­dent del govern, Mari­ano Rajoy, ha con­vençut Emi­lio Botín-San­tan­der i algu­nes de les grans per­so­na­li­tats econòmiques perquè li dones­sin un cop de mà per cap­gi­rar la des­con­fiança dels mer­cats. I pot­ser ho acon­se­guirà a la llarga, quan la gent –el mer­cat– cre­gui que el pit­jor ja ha pas­sat. Però a la curta només hi ha unes bones plusvàlues per als inver­sors, que ende­vi­na­ven el que pas­sa­ria, i els matei­xos deso­cu­pats que abans.

Amb el sis­tema d'eco­no­mia de mer­cat, capi­ta­lisme o digueu-ne com vul­gueu, passa com amb el sis­tema democràtic: no hi ha alter­na­tiva vàlida, però sí capa­ci­tat de millo­rar el sis­tema, que pre­senta massa forats. Si fóssim més bones per­so­nes l'eco­no­mia ani­ria millor, amb la borsa actual i l'actual sis­tema econòmic. Si els acci­o­nis­tes de la soci­e­tat holan­desa hagues­sin tin­gut més sen­si­bi­li­tat, les acci­ons de La Seda no hau­rien pujat ja que s'hau­rien ado­nat que si tan­ca­ven una fàbrica, dei­xa­ven al car­rer un miler de per­so­nes, i hau­rien bus­cat una sor­tida més justa. Si els inver­sors de l'Estat espa­nyol hagues­sin tin­gut consciència que l'alça de la borsa no reper­cu­tia sobre el 27% de deso­cu­pats i només sobre la prima de risc del deute de l'estat, pot­ser no hau­rien espe­cu­lat a l'alça seguint el con­sell de les elits econòmiques. El pro­blema som nosal­tres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia