Opinió

La resolució de la fal·làcia

Els dar­rers esde­ve­ni­ments del des­a­cord soci­a­lista recla­men fer història, quan apa­ren­ten tan­car irre­me­ia­ble­ment el cer­cle d'una crònica que s'ini­cia en el muni­cipi de Sures­nes, prop de París, l'octu­bre del 1974, i fineix al Congrés dels Dipu­tats, aquesta dar­rera set­mana. Ales­ho­res, tot venia del 12è congrés del PSOE, cele­brat a Tolosa de Llen­gua­doc (1970), en què la militància inte­rior soci­a­lista s'enfrontà a la seva històrica direcció man­tin­guda a l'exili. Qua­tre anys de llui­tes fra­tri­ci­des conduïren cap al congrés del canvi, amb la força des­fer­mada del “clan dels sevi­llans” i un jove Alfonso Guerra con­ver­tit en mes­tre de cerimònies de la nova deriva. A Sures­nes, la majo­ria gua­nya­dora aprova les reso­lu­ci­ons que han d'ori­en­tar la política del PSOE en el procés de recu­pe­ració democràtica, quan “es pro­nun­cia a favor de la cons­ti­tució d'una república fede­ral” i aprova “el reco­nei­xe­ment del dret d'auto­de­ter­mi­nació de totes les naci­o­na­li­tats ibèriques”, segons el qual “cada naci­o­na­li­tat pugui deter­mi­nar lliu­re­ment les seves rela­ci­ons amb la resta de pobles”. Trenta mesos després signa els “pac­tes d'abril” que posen la pri­mera pedra de l'acord amb el PSC Congrés i el maig del 1978 s'ofi­ci­a­litza la cre­ació del Par­tit dels Soci­a­lis­tes de Cata­lu­nya (PSC-PSOE) com a únic par­tit a Cata­lu­nya que aglu­tini la franja soci­a­lista. Alfonso Guerra figura com a cap de la dele­gació del PSOE que nego­cia l'acord i no en surt gens con­tent, ja que “s'han fet massa ces­si­ons als com­panys cata­lans”.

Des del juny de l'any 1977, el senyor Guerra és dipu­tat a Madrid –és l'únic dipu­tat que ho ha estat en totes les legis­la­tu­res–, i ali­menta l'espe­rit de l'antic clan sevillà, a més de guar­dar en un racó del seu cor tota la frus­tració que sentí quan negocià amb els soci­a­lis­tes cata­lans, a l'inici de la par­tida. Ara, el Guerra de sem­pre reclama el desem­bar­ca­ment del PSOE a Cata­lu­nya, lluny dels “traïdors naci­o­na­lis­tes” del PSC. La reso­lució sobre “la fal·làcia” del dret a deci­dir, votada aquesta set­mana, sem­bla l'espo­leta des­ti­nada a fer sal­tar pels aires tot allò que començà a Sures­nes. Després de la defla­gració, caldrà veure què en queda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia