No és qualsevol cosa

Quan a Grècia van tan­car la ràdio i la tele­visió públi­ques, en pri­mer terme un punt de gre­mi­a­lisme, i després un des­con­cert per­so­nal impor­tant, vaig dema­nar a molts amics què en pen­sa­ven. Tots coin­ci­dien: “Això aquí no m'ho puc ima­gi­nar.” Quan a la ràdio i la tele públi­ques cata­la­nes, les reta­lla­des posa­ven i posen con­tra les cor­des el model, el leit­mo­tiv de la pro­testa pas­sava per unes samar­re­tes on es lle­gia: “Sense mit­jans públics no hi ha democràcia!” I aquest és el gran què.

Aquests dies he estat al País Basc con­vi­dada per la Facul­tat de Peri­o­disme de la UPV per par­lar de peri­o­disme de qua­li­tat en llengües mino­rit­za­des. De com de com­pli­cat és man­te­nir el nivell i fer pro­pos­tes atrac­ti­ves, com­pe­ti­ti­ves i de qua­li­tat. I ara que penso en el tan­ca­ment de la ràdio i la tele­visió públi­ques al País Valencià, en el que va pas­sar a Grècia i en aques­tes jor­na­des, em vénen al cap tants mals pen­sa­ments... El que ha pas­sat al País Valencià no res­pon a la crisi. És una decisió abo­mi­na­ble, i política. Sen­tir el pre­si­dent dels valen­ci­ans dir que abans de tan­car hos­pi­tals o esco­les ha deci­dit tan­car els mit­jans públics en llen­gua valen­ci­ana és, a banda d'un insult al bon gust i a la intel·ligència, una bar­ba­ri­tat. El govern dels aero­ports sense avi­ons i de la fórmula 1 deixa al car­rer 1.800 tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res, però a més deixa sense un mitjà públic en llen­gua pròpia tots els valen­ci­ans. Lamina de manera peri­llosíssima la democràcia, la capa­ci­tat d'un poble de dis­po­sar de mit­jans que exer­cei­xin de fis­cals dels poders, de con­tra­po­der.

Grècia sem­blava lluny, i ja ha arri­bat al País Valencià. Mirem d'enten­dre la neces­si­tat d'un ser­vei públic com els mit­jans de la CCMA, i alçar la veu també en defensa dels pro­pis. Hem acon­se­guit amb els anys crear un model sem­pre al ser­vei d'una soci­e­tat, i ara és aquesta soci­e­tat que de manera res­pon­sa­ble ha de donar senyals que això, com la sani­tat o com l'edu­cació, també ho con­si­dera pilar de la seva democràcia.