Gitanos

Una de les pre­o­cu­pa­ci­ons dels dife­rents ajun­ta­ments que han hagut de ges­ti­o­nar els bar­ris gita­nos de Girona i de Figue­res ha estat sem­pre acon­se­guir arre­lar-hi la població i posar fi a les ana­des i vin­gu­des de gent foras­tera que s'hi ins­tal·la rebo­tida d'altres bar­ris depri­mits de Cata­lu­nya. Mal­grat els ingents esforços de l'admi­nis­tració a l'hora de ges­ti­o­nar la mar­gi­na­li­tat, les ele­va­des inver­si­ons en aju­des i en equi­pa­ments que s'hi han fet i el tre­ball per­ma­nent dels ser­veis soci­als, al cap dels anys el balanç en aquests punts de con­flic­ti­vi­tat alta està ple de fra­cas­sos i de decep­ci­ons. La Font de la Pólvora i Sant Joan són dos bar­ris que fan vida a part de la resta de la ciu­tat a la qual per­ta­nyen, ha estat impos­si­ble incor­po­rar-los a una mínima nor­ma­li­tat i, massa sovint, els seus veïns es veuen impli­cats en epi­so­dis que omplen les pàgines de la crònica negra. I, mal­grat tot, aquesta és només una part de la rea­li­tat quo­ti­di­ana vis­cuda en aquests nuclis soci­al­ment estig­ma­tit­zats. L'altra part és la dels veïns que hi sobre­vi­uen amb l'espe­rança que arribi un dia en què les dro­gues i l'inci­visme dei­xin de ser el pro­blema prin­ci­pal. Men­tres­tant, els gover­nants s'enfron­ten al drama de saber que és molt difícil tro­bar una solució digne per a dis­ba­rats urbanístics com aquests i, alhora, amb el deure de con­ti­nuar bus­cant-la sense defa­llir.