Vídues

La viduïtat sem­bla –amb algu­nes excep­ci­ons– un atri­but femení. En la història de la lite­ra­tura apa­rei­xen nota­bles vídues rein­ci­dents. Als con­tes de Can­ter­bury tenim la dona de Bath, una vídua ufa­nosa dels cinc marits que s'ha polit. I en la història de la Moll Flan­ders, ja s'anun­cia a la coberta del lli­bre que l'heroïna té el seu currículum: casada cinc vega­des, una de les quals “amb el seu propi germà”. Un cas excep­ci­o­nal de vídua inces­tu­osa. Hi ha vídues, però, que pre­ser­ven la memòria del marit amb gran sen­si­bi­li­tat.

L'altre dia em vaig ado­nar que la Yoko Ono, la dona i musa del mala­gua­nyat John Len­non, fa trenta-tres anys que és vídua i que ja ha com­plert –un xoc!– vui­tanta anys. En ocasió de l'ani­ver­sari, la Yoko va decla­rar que encara pensa en en John tot el dia. I ho va apro­fi­tar per treure's un pes de sobre. Va con­fes­sar que l'havia pri­vat de men­jar la xoco­lata que tant li agra­dava. Que li ho havia impo­sat per raons de salut. I ara li sabia greu tot i que, per sort, just dos dies abans que l'assas­si­nes­sin sor­tint de casa, la Yoko s'havia rela­xat i havia deci­dit por­tar-li una bar­reta de xoco­lata per després de sopar. La Yoko s'emo­ci­ona i con­fessa que li ha que­dat, potent, el record de veure'l feliç com un nen men­jant xoco­lata dos dies abans de morir. Tot expli­cant l'epi­sodi la Yoko es va posar a plo­rar i va dir: “Dis­cul­peu. Ja ho veieu, ara em poso a plo­rar per un tros de xoco­lata.”

Llàgri­mes sin­ce­res d'una vídua que ha hagut d'aguan­tar la pressió de ser con­si­de­rada la induc­tora de la sepa­ració dels Beat­les. En Paul McCart­ney, però, ha decla­rat fa poc, de manera taxa­tiva, que la rup­tura “no va tenir res a veure amb la Yoko”. La senyora Ono s'ha aga­fat la decla­ració com un regal d'ani­ver­sari tot i que, diu, li hau­ria agra­dat rebre'l qua­ranta anys enrere. Les vídues han d'aguan­tar molt i cal ani­mar-les. N'hi ha que reac­ci­o­nen la mar de bé. Penso en l'escena d'una obra d'Oscar Wilde on una senyora comenta la visita a una vídua: “No havia estat a casa seva des de la mort del seu pobre marit. L'he tro­bat total­ment alte­rada. Sem­bla vint anys més jove...”