La sandàlia

Als que no som votants de la CUP ens vénen ganes d'apun­tar-nos-hi només de veure la pluja d'impro­pe­ris que li ha cai­gut al damunt, al dipu­tat David Fernández. El pecat? Doncs que des del minut zero de la seva estrena par­la­mentària va des­a­fiar amb la seva manera de par­lar i amb la seva manera de ves­tir l'ortodòxia ins­tal·lada en l'aco­mo­dada classe política, tan espa­nyola com cata­lana. És a dir, essent ell mateix, que al cap­da­vall és el mínim que els votants espe­ren dels seus repre­sen­tants. Els pro­fes­si­o­nals de la política escar­xo­fada no li per­do­nen les samar­re­tes perquè fa temps van per­dre de vista una cosa tan ele­men­tal com que a la gent no se la pot jut­jar per les apa­ren­ces sinó per les idees i pel com­por­ta­ment. I, al cim, s'ator­guen l'auto­ri­tat moral de deci­dir què és més estètic i decorós. Però resulta que un Par­la­ment de ves­tits i de cor­ba­tes no ens ha pas sal­vat de la crisi i dels car­ro­nyai­res –Fernández en diu gàngs­ters– que l'acom­pa­nyen. És prou lamen­ta­ble com­pro­var que a aquest fes­ti­val del tir al blanc con­tra Fernández s'hi hagin apun­tat polítics i ter­tu­li­ans de tot l'espec­tre ideològic, fent la gara-gara a la des­ca­ra­dura i manca de consciència d'uns ban­quers que, això sí, acu­dei­xen a les com­pa­rei­xen­ces ves­tits amb l'uni­forme homo­lo­gat pels sas­tres de la democràcia desin­flada. No, no són vostès, senyors pro­fes­si­o­nals de la política escar­xo­fada, els més indi­cats per acu­sar Fernández d'haver deni­grat el Par­la­ment mos­trant la sandàlia a Rodrigo Rato. Qual­se­vol espec­ta­dor atent a qual­se­vol retrans­missió de qual­se­vol debat par­la­men­tari pot com­pro­var que en aquests hemi­ci­cles plens de saba­tes enllus­tra­des no és estrany escol­tar-hi insults, mala edu­cació i manca de res­pecte per l'ora­dor, i això sí que ens deni­gra a tots nosal­tres, que els ele­gim.